Mentre la majoria del clergat apareixia profundament lligat a la
Cort de Carles IV i, fins i tot, li tapava els pecats i defectes,
un tal pare Salmón, de l'orde de Sant Agustí, publicava a la
Impremta «Reial» de Cadis, aquell any de 1812, un llibre titulat:
Resum històric de la Revolució d'Espanya, on, segons Lafuente i
altres historiadors, «parla sense vergonya de reials adulteris,
incests, bigàmies, enverinaments i plans de regicidi, tot això al
costat d'altres abominacions d'aquest tipus, del qual les paraules
i qualificacions ens privam de copiar».
Però aigua, molta d'aigua, duia aquell riu.
Un dels afers que donaven més maledicència pública contra Godoy era
la seva conducta privada, si privada es pot considerar la que per
la seva posició era blanc de totes les mirades i censures. De tal
gènere eren les seves relacions amoroses amb la reina i Carlota
Tudó i les d'aquest i aquestes amb altres, que el palau reial
esdevenia una mena de bordell de luxe. Tot plegat, semblava
preocupar poc al primer ministre que era el gall d'aquell galliner.
Tot aquest estat de coses, el mateix que havia duit Lluís XVI de
França a la guillotina dels republicans francesos, havia de
preocupar profundament als intel·lectuals més avançats del
país.
Enciclopedistes i il·lustrats no saben com reaccionar davant de
tanta corrupció a la qual s'ha de sumar, com a producte de
l'enveja, la ràbia que senten molts d'aquells cortesans envers dels
homes de ciències i lletres.
Referent a l'obra del Pare Salmón, Lafuente comenta que «si tot
això era publicat mitjançant la impremta, calculi's el que per
aquell temps les llengües pregonarien... La funesta conducta
d'aquells personatges donava peu i ocasió a suposar, sobre el que
passava a la vista, tot el que pogués imaginar la suspicàcia, ens
limitam a fer aquestes indicacions per tal que es pugui comprendre
com d'irat devia estar el poble amb tots aquells escàndols que
passaven, i la política considerada com la més pròpia per
arrossegar la nació vers la seva ruïna».
Recordem que en el terreny de la il·lustració els seus teòrics
varen apel·lar a una moral sense ambicions totalitzadores per tal
d'aconseguir la felicitat general mitjançant el progrés
(Condorcet), al qual arribam a través de l'educació (Rousseau,
Pestalozzi).
La lluita contra la superstició (Feijoo) i rebuig de la
religiositat tradicional (Voltaire), units a l'interès per les
ciències naturals i les matemàtiques (Lavoisier, Humbolt,
Cabanilles), conduint tot plegat als avançaments tècnics i la
revolució industrial.Altres aspectes del moviment foren el
vitalisme preevolucionista (Diderot), el camí vers el
republicanisme (Montesquieu), el liberalisme (Smith) i la
fisiocràcia (Jovellanos).
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.