Els banys de Jovellanos (1803)

TW
0

Als acabaments de l'estiu de 1803, el metge Jacques Robatel, cirurgià del Regiment d'Infanteria suís de Courten, mostrava la seva preocupació per la feble salut de Gaspar Melchor de Jovellanos, presoner al castell de Bellver i demanava que fos concedit al seu pacient el dret de prendre banys de mar. Per tal de fer-ho sense més problemes, el doctor proposava que baixàs el senyor Jovellanos des de Bellver fins a la mar, distància d'un quart de llegua, a cavall i acompanyat pel governador de la fortalesa, un oficial de guàrdia i dos soldats.

«He vist "escriu Robatel"com el senyor Jovellanos es troba, poc més o manco, en el mateix estat que abans, encara que amb distint grau de perill; això és, que l'opressió i mal de cap i no menys l'obstrucció de les glàndules paròtides i maxil·lars han afluixat prou, això gràcies als remeis que se n'han dut l'humor mortífic per la transpiració i una erupció que s'ha format als braços, mans i cames. Així doncs, per seguir la intenció de la natura que sembla haver-se declarat per l'erupci o que ha establert, i per tal d'assegurar la salut de sa Excel·lència, ens resten dues coses a fer, això és, corregir si és possible, la causa de les seves indisposicions i desviar els seus efectes. Per poder omplir la primera indicació s'ha de menester llavors considerar que la malaltia de la qual parlam procedeix de l'aire corromput que es veu obligat a alenar Sa Excel·lència dins una cambra poc ventilada, i de la manca d'exercici a cel obert, circumstància que atura en estagnació en el cos els humors pútrids i encara seria quasi cert el succeït, tot destruint aquesta causa, Sublata causa tollitur effectus, i tanmateix es podria combatre més eficaçment aquesta malaltia si, tot seguint l'atenció de la naturalesa, es manté la lliure transpiració mitjançant els banys i l'exercici a peu i a cavall. Pel que fa als banys de mar es troba ja l'estació massa avançada, trobant-se a l'equinoci de tardor i havent ja caigut les primeres pluges, refrescant l'atmosfera, no menys que l'aigua de la mar; de manera que sera necessari prendre els banys dins un cossi, escollint per a tal cosa una casa prop del Castell, on es pugui encalentir l'aigua i ell pugui estar abrigat. Jo li haguera pogut prescriure en el seu mateix allotjament els banys d'aigua dolça per a poder suplir els del mar, però Vm. no ignora que mancant dos mesos aigua dins l'aljub del Castell, ja era feina feixuga haver-la de pujar només per a la subsistència de les persones i cavalleries que hi habiten». L'autorització oficial arribava el setembre del 1803. El 20 era comunicada al governador. El 22 Jovellanos manifestava el seu agraïment al rei i a causa de l'estació ja avançada, els banys eren presos pel confinat a una casa propera a la mar i anomenada Can Vilella. Hi davallava diariament i la seva salut millorà molt.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL