'L'art és el motor d'importants canvis socials a barris de Londres'

Loraine Leeson, professora de la University of East London, i Sally Tallant, responsable del departament d'Educació i Programes Públics de la Serpetine Gallery de Londres, han estat convidades a compartir la seva experiència amb els participants al seminari. Ambdues tenen una llarga trajectòria professional en l'àmbit de la museologia i l'art.

Tallant assegurava ahir que la intenció de la institució per a la qual treballa «és arribar al màxim de públic possible i no permetre que l'art i el museu sigui només per a uns pocs». En això hi juga un paper fonamental el departament educatiu dels museus, l'estructura dels quals ha canviat molt en les darreres dècades. Si abans aquestes institucions estaven més jerarquitzades, ara «es procura que les diverses àrees que l'integren tenguin el mateix valor o la mateixa importància».

La responsable educativa de Serpentine explicà que durant els darrers anys ha participat en projectes que tenen com a objectiu treballar conjuntament amb els artistes, però sempre fora del museu. D'aquesta manera es genera així la reinvenció constant d'aquesta institució. Així mateix, insistí que un dels elements comuns a tots els projectes en els quals participa és la voluntat de treballar «no sols amb el museu, sinó amb totes les altres entitats que d'una manera o una altra tenen relació amb l'art, com puguin ser associacions culturals o galeries comercials, amb la dificultat que això suposa tot sovint».

Per la seva banda, Leeson comentà la seva experiència al llarg dels trenta darrers anys a la zona est de Londres, marcada sobretot per l'alt grau d'immigració. Els conflictes socials, segons afegí, «són més patents en aquesta part de la ciutat i és interessant entendre de quina manera l'art pot ajudar realitzar un important canvi social». D'aquesta manera, Leeson ha participat durant els últims anys en projectes en què els destinataris principals han estat els joves. Un d'aquests projectes fou un encàrrec de la Tate Gallery de Londres amb el qual es potencià la relació entre l'artista i els alumnes d'una escola amb un alt índex d'immigració i de classe treballadora, i que posteriorment esdevingué «un treball en xarxa molt més gran del que s'havia plantejat en un moment».