Lluís Gavaldà: «Els Pets ja fa molts d'anys que tocam el cel»

"Un ocellet m'ha dit que Els Pets, des de fa uns mesos, sou un poc més mallorquins, i que fins i tot hi vau venir de boda?
"El nostre teclista, en Joan Pau Chaves, festejava amb una al·lota d'aquí. I nosaltres n'estem molt ogullosos, perquè en el fons, sempre hem estat molt mallorquins. Des del 89 que venim a tocar cada any aquí i sempre hi hem tingut molta complicitat. De la mateixa manera que els artistes espanyols se'n van per triomfar a Sud-amèrica, a nosaltres, als del Principat, ens agrada molt anar a les Illes. És el més exòtic que tenim.

"El passat 5 de maig, en un concert a la plaça Major, vau demostrar que de públic, a Mallorca, no us en falta.
"I el més especial que veiem cada vegada que venim aquí és que hi ha una complicitat molt gran entre generacions. Abans els pares acompanyaven els nins al concert i marxaven. Ara hi queden, i no sabem qui és ja més fan, si els nins o els pares.

"És un tòpic dir que cada disc és més madur que l'anterior. Realment com és Com anar al cel i tornar?
"És cert que dir 'és un disc més madur' és un tòpic, a mi no m'ho sentiràs dir mai. Com anar al cel i tornar és un disc reposat i reflexiu. És el disc on ens ha fet menys vergonya mostrar les nostres febleses i les nostres penes. En aquest nou disc parlam de relacions d'afecte: de com és possible que la humanitat segueixi tirant endavant amb el simple fet d'estimar i ser estimat.

"Les cançons estan inspirades en vosaltres mateixos?
"Si no és en un mateix, és en la gent que tens al voltant. Es tracta de tenir els ulls ben oberts, fer vida al carrer i mirar les històries que hi ha, que en són moltes.

"Els Pets han tocat mai el cel?
"Ja fa molts anys que el tocam. Quan vam començar ens dèiem Els Pets i cantàvem en català. Això era un futur molt negre, i ja portem 22 anys damunt dels escenaris. Cada dia el tocam el cel, els Pets.

"Físicament, al cel no hi heu tocat mai, en el sentit que no hi heu fet mai cap concert. Més enllà del vostre àmbit habitual, on us agradaria arribar a tocar?
"Els Pets no som gens mitòmans. Ens sentim molt còmodes als Països Catalans, allà on si dius bon dia, et contesten bon dia. On ens agradaria tocar més, és al País Valencià, però és més difícil arribar-hi.

"Després de vint anys, arribar a ser, durant setmanes, el disc més venut tant a les Illes com al Principat, vol dir que alguna cosa passa, que no és un doi de quatre independentistes?
"Ja fa estona que vam ampliar aquest «target» i ara la gent valora més els Pets per la música que fan i no pel que pensen. Nosaltres no som un grup independentista, som un grup de pop en què els seus membres pensen d'una manera determinada i no s'amaguen a l'hora d'expressar-ho.

"Si és cert que sou la banda més popular de la cultura catalana, us hauria agradat de representar-la a Frankfurt? Us ho van proposar?
"Ens hauríem sentit molt orgullosos, perquè fa 20 anys que defensam uns ideals i ens hauria agradat molt que pessassin en nosaltres. Però no ho van fer.

"Ja per acabar. Ara que han marxat ses majestats. Us agradaria ser rei per un cap de setmana i allotjar-vos aquests dies a Marivent?
"Ens encantaria. És més, faríem una jornada de portes obertes i convidaríem a tothom a gaudir d'aquesta casa que tothom paga amb els seus impostos la resta de l'any.