31/08/07 0:00
TW
0

Aquell mes d'agost a París, Michel Arbona i Arbona, solleric de naixença establert a França com molts dels seus conciutadans d'aquell temps, era nomenat Cavaller de l'Orde Nacional de la Legió d'Honor francesa. Li era imposada en nom del president de la República pel general Dubail, gran canceller de l'esmentat orde. Michel Arbona era, aleshores, president de la Cambra de Comerç espanyola de Marsella i duia, amb lloables resultats, vint-i-cinc anys de pràctica comercial. Arribat a França el 1906, els motius que li havien valgut tal distinció venien expressats en un memoràndum que companyava el diploma acreditatiu: «Par décret, en date du 7 août 1931, rendu sur la proposition du Ministre des Affaires Etrangères, a été nommé Chevalier de la Légion d'Honneur: m. Arbona y Arbona, Michel, de nationalité Espagnole, Président de la Chambre de Commerce Espagnole de Marseille, a contribué par son activité e son dévouement à organiser la participation de sa Chambre de commerce a la Foire de Marseille en 1929 et la participation importante de commerçants de son pays et de la même Chambre de commerce espagnole à la Foire de Marseille en 1930. D'autre part, M. Arbona s'est déjà mis en oeuvre pour assurer à la Foire de Marseille, une participation des plus importantes de son pays, ce qui ne peut manquer de favoriser et de développer les relacions de Marseille avec l'Espagne».

En altres mots, el Govern francès agraïa al senyor Arbona la presència del comerç i del país que representava a les fires de Marsella, a finals de la dècada dels vint i primers anys de la dels trenta, tot això promogut amb una dedicació plena de mèrits. El lema de l'orde: «Honneur et Patrie» resultava així ben complimentat i cobert. Però totes les futures expectatives toparien frontalment amb la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Així per exemple, entre 1936 i 1939, el conflicte «espanyol» havia d'interrompre aquelles iniciatives i, acabada aquesta tragèdia, la Segona Guerra Mundial i l'ocupació de França per les tropes alemanyes, impedien aquelles activitats firals. El senyor Arbona, que continuava conservant el seu prestigi i les seves influències, va restar a la França de Vichy, col·laboracionista amb el Govern de Hitler. Recordem més detall dels fets. El juny de 1939 l'exèrcit alemany trenca la línia del Somme i ocupa París el 15 del mateix mes. El mariscal Pétain, nou primer ministre, signa el dia 22 un armistici i França és dividida en dues zones: Atlàntica, amb capital a París, ocupada per les tropes del III Reich, i Mediterrània, que pertany al Govern de Pétain, amb capital a Vichy. Però la majoria dels francesos s'oposen al vergonyós armistici i el 26 de juliol, el general De Gaulle proclama des de Londres i en nom dels francesos lliures, la seva intenció de continuar la lluita. S'organitza així la Resistència i entre els rengles patriòtics clandestins no hi mancaran espanyols exiliats que tot d'una que són detinguts per la Gestapo van a parar als camps d'extermini. La França on resta Michel Arbona és, doncs, la del govern de Vichy, amb elements pronazis i d'altres que, sense combregar amb les ideologies dictatorials i racistes dels vencedors, han d'acceptar la nova situació a l'espera de millors circumstàncies. Ha desaparegut oficialment el lema nacional de la República gala: «Liberté, Egalité, Fraternité» i en els seu lloc hi figura el que ha suggerit Hitler per al nou «Etat Français»: «Travail. Famille. Patrie». Com a emblema, la destral de doble fulla amb una espiga de blat a cada banda. Però ningú es podrà sentir enganyat.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL