Pep Toni Ferrer: «En general, els músics no saben fer bones lletres»

La seva veu de tons aguts, acompanyada pels instruments de corda, recorda la música dels trobadors que cantaven en honor de la seva noble estimada. Aquí, l'amor es canta per a una illa i una música. És el folk renovat, que beu de la tradició per fer una passa cap endavant. Melodies i lletres que recorden la ingenuïtat dels infants petits i la música dels dibuixos animats, per la qual, diuen, estan fortament influïts.

"Què és el que reivindicau amb la vostra música? 
"Moltes coses, però bàsicament una: que les coses bones no fa falta anar a cercar-les a fora. A Mallorca tenim grups molt bons, però també tenim el desavantatge que és una illa petita i que costa molt moure el seu públic. No fa falta pagar tres-cents euros per anar cap festival de València. Aquí tenim grups igual de bons que després aquesta mateixa gent no va a veure.

"I aquesta reclamació la feis mitjançant la música popular.
"Volem recuperar la música que es feia a principis del segle XX, però amb una visió actual. Partim de la tradició, per fer una passa endavant.

"Això pot ser arriscat...
"Som conscients que ens podem equivocar. Hi pot haver gent que pensi que el que feim és un sacrilegi. El folklore no ha evolucionat com sí que ho han fet altres músiques. Encara que el mateix concepte de folk significa mantenir la tradició, no és bo que les coses no vagin cap endavant. No em crec que cap xeremier toqui el seu instrument igual que fa dos-cents anys.

"Amb la vostra música, també denunciau alguns canvis que s'han fet tant a Palma com a Mallorca en general. Teniu una cançó dedicada al pont del tren.
"Els polítics tiren les coses a terra i després es gasten milionades per fer infraestructures com el metro de Palma per guanyar unes eleccions. Ens deixen endeutats i després ni tan sols són capaços de guanyar els comicis. A aquesta ciutat l'han privatitzada massa.

"Tot i ser de Ciutat, cantau la cultura de la pagesia i dels pobles.
"Tenim una cançó dedicada als pagesos que venen a la plaça de Pere Garau. És un tema «antimercadona», dedicat a un ofici que ells mateixos veuen en perill d'extinció. En els nostres concerts, sempre deim que Mallorca comença després de Marratxí. Ens sentim exiliats, ni tan sols tocam a Ciutat.

"Hi té res a veure el fet de cantar en català? 
"Molta gent ens diu que el que feim és molt original. El curios és que un catalanoparlant trobi estrany que algú canti en la seva llengua. Seria original cantar en anglès o portuguès. La paradoxa del bilingüisme és que dos mallorquins parlin castellà entre ells.

"Quins projectes de futur teniu? 
"Preparam un disc on posarem música als poemes de Maria Antònia Salvà. Ho enregistrarem a la seva finca de Llapassa (Llucmajor), on la família visqué 400 anys. Volem tornar al lloc d'origen de la poesia.

"Per què l'heu triada a ella?
"Perquè m'agrada la seva poesia. És molt paisatgística. Recorda la Mallorca de principis del XX, amb un toc ingenu. I també perquè era una dona. El proper projecte serà amb Joan Salvat-Papasseit.

"D'on ve aquesta fixació pels poetes? No voleu fer les lletres vosaltres?
"En general, pocs músics saben fer bones lletres. Fan la música, i encara. Estaria bé que hi hagués més grups que donassin a conèixer la nostra poesia. Amb el que val una exposició, es podrien fer centenars de gravacions. Ajudaria molt a la poesia i la donaria a conèixer a les pròximes generacions.