El drac de na Coca ja no fa por

El drac de na Coca fa part d'una de les llegendes més conegudes de Palma en la qual no falta bestiota, cavaller i, òbviament, desenllaç amorós. Expliquen els majors que entre les barriades del Call i la Portella, dins el clavagueram, hi vivia un cocodril arribat amb un vaixell de terres estranyes. Els més agosarats deien que havia arribat amb un mercant provinent de l'Alger. El poble pensava que era un vertader monstre i, segons les llegendes, «hi havia testimonis que asseguraven que sortia de nit a la recerca de víctimes» amb les quals poder alimentar-se. El seu menjar, en un primer moment, eren rates i moixos, però la llegenda conta que l'animal volia més menjar i fixà el seu objectiu en la carn tendra: els infants. L'alarma i la por s'escampà pels carrers de la ciutat antiga.

Com a bona llegenda hi apareix un cavaller, el capità i governador d'Alcúdia, Bartomeu Coc, que mentre feia la cort a la seva al·lota ciutadana entre la foscor li aparegué el ferotge drac. Coc el matà un vespre de 1776.

La llegenda no s'atura aquí, ja que el cavaller lliurà la presa a la seva estimada en senyal d'amor, exclamant: «Vet ací el drac, el drac de na Coca».

A partir d'aquí el drac es convertí en «El drac de na Coca», ja que la jove es casà amb el capità Coc. El matrimoni va fer embalsamar l'animal, que romangué durant molts d'anys en mans de la família i els seus descendents, que el tenien a casa seva. Expliquen que un dia la criada obrí una caixa i hi trobà el drac embalsamat, de l'ensurt caigué enterra morta.

El que és cert i segur és que la família el 1990 va lliurar el drac de na Coca al Museu Diocesà. Del mes de juliol ençà i per petició popular es pot trobar el rèptil dins una vitrina del centre museístic, encara que el seu estat de conservació no és òptim del tot. L'animal, que tanta alarma va crear, ara ja no fa por a ningú.