L'expedició mallorquina queda a tan sols 25 metres del cim de Broad Peak

Igual que nosaltres, gairebé un centenar d'escaladors prengueren la mateixa decisió. Així, ens encaràrem molt prest als primers pendents de la muntanya animats, però un poc més lents que en anteriors ocasions. Suposam que això fou a causa dels dies d'inactivitat. Malgrat tot, arribàrem al camp II amb un bon horari, devers set hores.

L'endemà, la pujada també va transcórrer sense problemes. Coneixem el camí i també som conscients de l'esforç que haurem de fer el dia següent. Així doncs, reservam forces. El dia és clar i ens ofereix unes vistes espectaculars del Karakorum.

Però el descans és curt. A les 23 hores començàrem a desgelar neu per tenir aigua per a l'atac a dalt de tot. A mitjanit, ja no se sentien els primers escaladors defora de la tenda. La nit se'ns presenta freda i llarga. Ens ajuntam una desena d'expedicionaris per obrir el camí. La resta, s'incorporaran més trad.

L'avanç és lent i molt feixuc. Les empinades rampes d'accés al coll estan molt carregades de neu, per tant, és necessari fer feina en equip per poder avançar.

Després de quatre hores de lluita, Oli no es troba gaire bé. Un fort mal d'estómac l'ha debilitat i, com que no veu clara la pujada, decideix devallar. Amb molta pena s'acomiada de Tolo i també del Broad Peak per aquesta vegada.

Per la seva banda, Tolo continua el seu camí cap al cim amb força i decisió.
Després d'un titànic esforç de gairebé deu hores, l'escalador mallorquí aconsegueix arribar al coll situat a 7.700 metres. Però encara li manquen els 350 finals i devers cinc hores d'escalada. Sense pensar-ho més temps, i després d'hidratar-se un poc, continua amb la pujada.

Una aresta que el durà fins a poc abans del cim per roca. La neu serà el següent obstacle que haurà de superar.
L'esforç es fa notar i Tolo triga més del previst. A les tres del capvespre i després de quinze hores d'esforç interromput va arribar al cim central, a 8.023 metres, tan sols a 25 metres de desnivell del puig principal, de 8.047.

És un moment decisiu en l'escalada. Tolo és conscient que és molt tard i que després li quedarà tot el descens per fer. Per això, renuncia al cim principal i decideix davallar. Una dura decisió però encertada, ja que és durant el descens quan hi ha més accidents.

I com si ho intuís, la fatiga li juga una mala passada. Una travelada, que en unes altres circumstàncies no seria important, aquí pot ser mortal. Tolo cau per una de les cordes fixes i roda pendent avall devers dos-cents metres. Per uns instants el cel torna blanc, l'aire és neu que lluita per entrar als seus pulmos i el terra sembla un interminable tobogan. Miraculosament aconsegueix frenar i lentament s'incorpora assegurant-se que el terreny és estable. Tolo s'endugué un bon ensurt, però ara, el que cal, és continuar la davallada.

Completament esgotat, a les 21 hores entra a la tenda del camp 3. Al dia següent, ben d'hora i amb molt de vent, inicia el descens cap al camp base, l'esforç del dia anterior encara és present i la baixada es fa llarga i lenta. No és fins a les tres quan a la fi tots dos escaladors ens podem tornar a abraçar i a donar l'enhorabona.

Aquesta vegada la muntanya no ens ha deixat pujar al seu cim principal, però l'esforç ha pagat la pena. La bandera de Mallorca ha onejat a només 20 metres d'un dels cims més alts del planeta.