Els Arpellots Havaneres Band són un grup atípic. Terra endins,
al poble de Sant Jordi, fa 12 anys que canten cançons de mariner.
El seu nom va en consonància amb ells mateixos. «No ens podíem
posar cap nom mariner, perquè nosaltres, en lloc de port, tenim
aeroport», conta Antoni, tenor del grup. A l'hora de triar el seu
nom, potser en homenatge als nihilistes francesos del moviment
dadà, agafaren un exemplar de l'Alcover-Moll per cercar-hi una
paraula adient. Quedaren a la lletra A: un arpellot és una eina de
camp «semblant a un càvec, però que té la fulla formada de dues
puntes».
Els integrants dels Arpellots provenen de la Coral de Sant
Jordi. Fa una dotzena d'anys decidiren muntar un grup d'havaneres:
les cançons que els emigrants cantaven a l'estimada quan se
n'anaven a fer les Amèriques. Era aquell temps en què les pasteres
eren vaixells plens d'europeus i creuaven tot un oceà. «Hi ha gent
que es pensa que són cançons cubanes, però això no és vera», diu
Ferran, guitarra del grup. «Es tracta de cançons d'anada i tornada
que l'emigrant dedicava a l'al·lota que deixava a terra i cantava
de nou, en tornar, per a la mulata que havia conegut en la seva
estada».
La temàtica sol ser l'amor i el desamor, però els Arpellots no
es queden estancats en la tradició i fan avançar el gènere. El
proper disc, a punt d'editar-se, es dirà Marina, com el poema de
Costa i Llobera que hi editen musicat. I és que el grup santjordier
no canta només els temes que els enamorats, amb llàgrimes als ulls
i puro a la butxaca dedicaven a les al·lotes que, pacientment o no,
esperaven la seva tornada. Aprofiten per recuperar el cançoner
popular i fer composicions pròpies. Mereix una menció especial la
glosa que el desaparegut Llorenç Móra els dedicà: La mar i ella,
que serà també al disc. Ara mateix, són l'únic grup d'havaneres a
Mallorca i tenen un gran èxit. Encara que tots fan una altra feina
a part, des de principi d'estiu ja han realitzat 20 actuacions, amb
tot l'agost encara per endavant.
No només és arpellot qui toca i canta. Darrere de tot arpellot
sonador hi ha un gran arpellot mut: aquell que posa plat a taula i
dóna de menjar i beure a la congregació. Els arpellots tenen una
associació amb el mateix nom i cada dijous assagen a la Societat
Cultural i Gastronòmica, on fan els sopars i la gresca.
La cita de demà a Sant Jordi confirma el fet que les havaneres
són més que música i prou. Ja fa 12 anys que la plaça empedrada de
Sant Jordi viu les nits d'havaneres. Abans de cantar, es torra i
menja la sardina. Després de la primera part, la de les cançons més
clàssiques, es crema el rom. Tot seguit, panxa plena i nassos
vermells, les peces més mogudes conviden a ballar els
assistents.
Ja estan comanats els 300 quilos de sardina i els deu barrils de
rom. Tot és a punt per a la festa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.