La diàspora republicanaals anys trenta marcà moltes vides. Avui,
aquest patiment és recordat en la memòria col·lectiva i, a poc a
poc, es recorda la història mitjançant «reconeixements» a aquells
que un dia varen haver de fugir de ca seva amb un únic equipatge
davall el braç: els ideals.
La setmana passada es presentà a la ciutat de Mèxic l'exposició
Literatures d'exili, un relat de retrats construït a partir de
novel·les, contes, poemes, diaris i memòries. Molts dels noms que
hi apareixen són pensadors i escriptors del Principat, encara que
la mostra també fa esment de dos personatges eivissencs,
l'antropòleg Àngel Palerm i l'escriptor i periodista Josep
Roure-Torent. Un petit tast d'aquells illencs que també hagueren de
fugir de la dictadura.
Àngel Palerm (Eivissa 1917- Mèxic 1980) partí de la major de les
Pitiüses a finals del 39 cap a l'Estat francès i després es va
establir a Mèxic. Abans (1933) havia estat dirigent de la CNT i fou
un dels fundadors de la FAI eivissenca. Parlerm participà en el
desembarcament de Bayo a Mallorca i combaté en els fronts
d'Andalusia, Aragó i Catalunya.
El 1937 abandonà la CNT i s'afilià al Partit Comunista, a les
directrius dels quals s'acabaria oposant per motius polítics i
acadèmics. Antropòleg reconegut, realitzà treballs de camp en
diversos països i fou professor de la Univesitat de Mèxic i
secretari de la Unió Panamericana.
L'obra científica de Palerm ha estat, i encara és, reconeguda
arreu del món i entre les seves obres destaca Estudios sobre
ecología humana (1957), Historia de la etnología (1974-77) i
Antropología y marxismo (1980). Palerm viatjà, però mai no retornà
a la seva illa d'origen: Eivissa.
Un vessant diferent és el de l'escriptor Josep Roure-Torent,
nascut a Eivissa l'any 1902 i també exiliat a Mèxic el 39.
Periodista i escriptor, molta de la seva obra són contes o assaigs
de consciència social i combat al feixisme. En destaca, però, un
recull de rondalles sota el títol Contes d'Eivissa, que el 1944
resultaren guanyadors en els Jocs Florals de l'exili celebrats a
l'Havana el 1944 . Roure-Torent es vinculà de ple amb els literats
exiliats catalans. Així, féu part del Club del Llibre Català,
presidit per Josep Carner. I també participà a Lletres, impulsat
per Agustí Batra, en el qual prengueren part Pere Calders i Mercè
Rodoreda, entre d'altres. Roure Torent morí el 1955 a 53 anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.