Maximilià a Palma (1852)

«Qui pugui viatjar que viatgi, només en el viatge es troba la veritable filosofia de la vida.»

I el príncep trobava aquesta filosofia a cada port i a cada ciutat de la geografia meridional o mediterrània, entre els quals Palma, on desembarcava, procedent de Menorca, el 29 de maig de 1852.

«Vora l'ampla i bella badia, banyada per un blau ultramarí, es troba la ciutat vella, prou gran per cert. D'entre les seves nombroses restes gòtiques i dels seus edificis amuntegats, destaca com un gegantí relicari, daurat, cisellat i proveït de fíbules, l'antiga catedral gòtica. Entorn de la ciutat s'estén la plana amb els seus camps de blat i els seus boscos d'oliveres, envoltats d'una cadena muntanyenca prou decantada, pintoresca i rocosa; a l'esquerra de la població s'aixeca sobre un pujol el palau de Bellver, d'estil gòtic i formes estranyes, que amb els seus merlets i la seva torre separada, unit només mitjançant un pont amb la residència, destaca el seu contorn contra el firmament d'un blau profund i de manera característica, tot oferint alhora una vista magnífica sobre la ciutat medieval i la Mediterrània circumdant... Quasi totes les cases tenen un portell gòtic interessant, una finestra que hi destaca bellament o una escala de marbre roig, ricament ornada.

Sobre això es poden veure els més bells exemplars que recorden un poc la construcció de Venècia. Els dos edificis més remarcables i realment hermosos d'aquesta urbs són la Catedral i la Llotja.

Al primer dedicam la nostra visita inicial. És de pedra groga daurada i té per la part lliure que mira a la mar, situada sobre un bastió, un pòrtic meravellós ben ornat, amb les arcades principals decorades amb molts sants sobre belles mènsules i sota petits cobricels. L'interior és seriós i recollit, semblant al d'altres edificis gòtics religiosos, pensat i executat segons l'antic esperit pietós... La Llotja és un edifici que es correspon amb els que d'aquest tipus són corrents en el Llevant espanyol i consta d'una única sala d'estil gòtic, molt noble, on eren tancats els negocis especulatius. Senzilla com una església, es corba la grandiosa sala en agosarats arcs de mig punt que tenen el seu suport en les primetes columnes, i la llum cau sobre els grisencs murs de sòlida pedra a través dels amples i alts finestrals, tots llavorats en bella filigrana. Aquesta edificació recorda la Loggia dei Lanzi de Florència, antigament una llotja, encara que aquesta és oberta i seria molt indicada per a la celebració de grans àpats i festes, ja que amb una destra il·luminació impressionaria, certament... Per la part de fora, amb el seu sostre llis, els seus estranys merlets, els seus torrellons angulars, té una aparença amable, fina i, amb tot, sòlida com un cavaller, elegant i valent...»

Seguirem demà amb aquestes impressions, diríem, principesques.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL