Del diari del capità Cook (1770)

TW
0

James Cook, navegant britànic (Marton-in-Cleveland, Yorkshire, 1728-a la badia de Kelakekua, Hawaii, 1779), en un primer viatge descobrí les illes de la Societat i explorà Nova Zelanda. La segona expedició el va dur fins a l'oceà Antàrtic. El tercer viatge fou a partir del 1776 i descobrí les illes Sandwich, a Hawaii, el 1778, on va morir en un enfrontament amb els indígenes. Home intel·ligent, de gran experiència marinera en qualsevol situació, esdevingué una llegenda entre les gents del mar. Tal dia com avui, escrivia en el seu diari: «Vents fluixos del sud-est. Temps clar. Ens dedicam a posar-ho tot a punt per fer-nos a la mar. El matí rebem la visita de deu o onze aborígens, la majoria procedents de l'altra vorera del riu, on en vàrem veure sis o set més, quasi tot dones, que anaven nues completament, com els homes. Els que pujaren a bord volien endur-se algunes de les nostres tortugues i es prengueren la llibertat d'arrossegar-ne dues fins al portell per llençar-les pel costat; en veure la nostra oposició, s'enfadaren molt i varen fer el gest de tirar per la borda tot el que podien aglapir. En aquella hora no tenien res de menjar preparat i, com jo vaig creure que es conformarien amb qualsevol cosa que no fos tortuga, els vaig oferir pa, però el rebutjaren amb despreci. Poc després baixaren a terra i el mateix férem Mister Banks, jo i cinc o sis homes més. Tot d'una que posaren peu a terra, un d'ells agafà un manat d'herba seca, l'encengué sobre la sorra de la platja, i abans que nosaltres poguéssim sospitar-ne les intencions, ja havia descrit un gran cercle al nostre voltant, per encendre tot seguit més herbei; a l'instant tot restava envoltat en flames. Per sort, en aquell moment, poca cosa teníem a terra llevat de la fraga i una truja amb els seus porcellets, un dels quals morí cremat. Seguidament anaren a un lloc on alguns dels nostres s'estaven rentant i on nosaltres havíem posat a eixugar totes les nostres xarxes i una gran quantitat de roba blanca; allà, amb les més males intencions, pegaren també foc a l'herba, cosa que no poguérem impedir ni jo ni els altres presents. Així doncs, per fer-los fugir, no vaig tenir altre remei que fer un tret de perdigons amb la carrabina curta sobre un dels caps dels salvatges.» L'espant que els causà l'arma de foc els va fer fugir. Llavors, al llarg de tota aquella aturada, Cook prendria les màximes precaucions per tal de recollir prou queviures que poguessin allunyar de la seva tripulació el fantasme de l'escorbut, quelcom que considerava molt més perillós que aquells indígenes amb ganes d'armar brega i de robar qualsevol cosa dels expedicionaris.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL