Troben al Perú restes fòssils d'un pingüí gegant d'un metre i mig

El més petit dels dos exemplars, pertanyent a l'espècie «Perudyptes devriesi», era comparable en la mida als pingüins emperador actuals. El més gran, l'«Icadyptes salasi», tenia un metre i mig d'alt i un bec de gairebé 18 centímetres, fet pel qual el converteix en un dels pingüins més grans mai no descoberts. Els fòssils es trobaren en capes de roca properes i la datació radiomètrica els situa cap a la meitat i finals del període de l'Eocè, fa entre 42 i 36 milions d'anys respectivament. Aquest fou un dels períodes més temperats del clima terraqüi dels passats 65 milions d'anys. Els paleontòlegs creuen que les espècies que es varen traslladar de climes més freds a climes temperats es tornaren més petites, ja que els animals no necessitaven conservar la calor. Per això és sorprenent trobar fòssils de pingüins gegants propers a l'equador. Les noves espècies són els primers fòssils que indiquen una presència significativa i diversa de pingüins en les àrees equatorials durant aquest període. Abans d'aquests descobriments, els paleontòlegs assumien que els pingüins varen assolir latituds més baixes fa només entre quatre a vuit milions d'anys, durant un període de clima molt més fred.

«Solem pensar en els pingüins com espècies adaptades al fred», explica Clarke, «fins i tot en el cas dels pingüins petits de les regions equatorials actuals, però els nous fòssils ens fan retrocedir a un dels períodes més càlids dels passats 65 milions d'anys de la història de la Terra. Les evidències indiquen que els pingüins varen assolir regions en latituds baixes més de 30 milions d'anys abans del que estimàvem», explicà l'expert. Encara que aquests fòssils semblen contradir el que es creu conèixer sobre la relació entre els pingüins i el clima, Clarke adverteix que els pingüins actuals no es veuran afectats negativament pel canvi climàtic.