El 23 d'abril de 1907 un grup de mallorquins, inclosos els
poetes Costa i Llobera i Maria Antònia Salvà, agafaren el vaixelIle
de France embarcats en el «Quart pelegrinatge espanyol a Terra
Santa». L'objectiu principal dels intel·lectuals mallorquins era
satisfer les seves inquietuds literàries, culturals i religioses, o
simplement com ho definí Maria Antònia Salvà, «trescar món».
El viatge per Atenes, Constantinoble, Xipre, Beirut, Terra
Santa, el Caire i Roma durà quaranta dies. En tornar, els
mallorquins duien als seus farcells tot allò que els havia resultat
interessant. Ceràmiques moabites del segle VIII aC, dracmes o
altres monedes corrents a Palestina, pedres i puntes de llança o un
extens herbari, foren les joies que compraren durant el seu
periple, i que ara s'exposen al Museu Bíblic.
Francesc Ramis és el responsable d'aquest centre museístic i,
juntament amb un petit grup d'investigadors, estudia les
inscripcions d'aquelles peces que ara fa cent anys els
expedicionaris mallorquins portaren de l'Orient.
El Museu Bíblic, erigit durant el Bisbat de Pere-Joan Campins i
ubicat al seminari antic de Palma, repassa la història de les
sagrades escriptures des de la Mesopotàmia passant per l'exòde
d'Egipte fins al Jerusalem de Jesucrist. «Per tal que els nostres
visitants puguin comprendre millor la Bíblia, recorrem a aquestes
peces», aclareix Ramis, per matisar que el centre té d'una banda
una vessant pedagògica i de l'altra, d'investigació.
Un gran herbari
En realitat el museu, dependent de l'Església, només s'obre al
públic quan s'ha concertat una visita prèvia, i entre els
interessats hi abunden els escolars.
En total, compta amb 750 peces. A més, una secció del centre és
dedicada a les ciències naturals, amb una col·lecció de la flora
bíblica. «Els objectes que portaren Salvà i Costa no són tal volta
gaire transcendents, i potser en pagaren molt més de la vàlua que
tenien -assegura Ramis-, però el que nosaltres hem fet és desxifrar
les inscripcions de totes aquestes peces, escrites en hebreu,
arameu, grec o hablaïta».
En general, són inscripcions comercials «que aclareixen com es
comprava i venia en aquell temps, i d'on s'extreu informació sobre
el món antic».
Les vivències d'aquell grup encuriosit per conèixer de prop la
cultura mediterrània i per visitar paisatges exòtics, quedà plasmat
als seus escrits. Miquel Costa i Llobera ho mostrà a Visions de la
Palestina i Maria Antònia Salvà a Viatge a Orient, però el llegat
no literari roman encara avui en un edifici de Ciutat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.