Els arqueòlegs troben al carrer Botons vestigis d'una gerreria islàmica del sXI

Fa quatre mesos que s'enderrocaren les cases de l'emblemàtic barri de la Calatrava

Les cases del carrer dels Botons foren enderrocades el mes de febrer. Ara, en aquest emplaçament, hi volen fer un bloc de pisos d'alta categoria.Fotos: T. A.

Francesca MaríPalma28/05/07 0:00

Quatre mesos després de començar les polèmiques obres d'esbucament de part d'una illeta del carrer dels Botons de Palma, els arqueòlegs Marilene Estarellas i Pep Merino treballen a marxes forçades per fer la prospecció obligatòria en les construccions del centre antic de Palma. Tot són encara hipòtesis de treball, però el cert és que en aquest indret s'hi han trobat nombroses restes de ceràmica del segle XI pertanyents a una gerreria islàmica. Dos grans pous d'argila, diversos forns familiars i l'emplaçament on hi havia un antic torn, són els elements que ho demostren, juntament amb les peces de ceràmica trobades fins ara. En principi, segons explica el president de l'Associació de Veïns de la Calatrava, Ramón Sánchez Cuenca, es pensava que l'espai del carrer Botons havia estat una zona d'horts, ja que es trobava a l'extrem de la ciutat. Però «el que es demostra amb aquestes troballes és que aquí hi havia una zona d'artesans». Els dos pous d'argila trobats es troben en bon estat, però plens de restes de ceràmica que s'havien anant omplint amb els desperfectes que hi produïen els argilers.

«Suposam que aquesta àrea quedà del tot remoguda per l'arribada de l'esquadra catalanopisana», afirma Maria Magdalena Estarellas, per afegir que les troballes també comprenen restes dels segles XIV-XVII, incloses unes escudelles senceres amb l'estrella de David pintada. Aquests fragments de ceràmica desenterrats al solar del carrer Botons, s'acumulen ara als magatzems, on treballen els arqueòlegs. A poc a poc, es fan netes i es cataloguen. Després, aquests arqueòlegs hauran d'elaborar-ne un informe tècnic i serà la comissió de patrimoni, dependent del Consell de Mallorca, qui tindrà la darrera paraula sobre la necessitat de preservar o no aquest indret. Així mateix, totes les troballes es dipositaran al Museu de Mallorca i ajudaran a entendre, un poc més, la història de l'antiga Madina Mayurqa. D'altra banda, fa unes setmanes els dos arqueòlegs trobaren a la zona una tomba romana que, segons asseguren, pertanyia a la necròpolis que hi ha davall el carrer de la Pelleteria. «La tomba fou localitzada just devora la sabata d'un dels edificis on no s'ha d'intervenir», aclareix Estarellas, que no descarta cap possibilitat de trobar-ne d'altres, encara que no ho esperen. «Ja hem realitzat més de la meitat de l'excavació, però mai no es pot descartar res, ja que no sabem què podem trobar a l'altra banda del solar». Per ara, totes les troballes han estat homogènies, tret de l'element funerari, a més de restes més contemporànies com un aljub de 1935 que servia de refugi.

Quant a aquesta tomba romana, que encara s'ha d'analitzar amb deteniment, no és cap descobriment nou. El 1999, els arqueòlegs que seguiren les obres d'instal·lació de recollida pneumàtica al carrer de la Pelleteria foren els que localitzaren restes d'inhumacions que, en principi, atribuïren a restes romanes. Més endavant es revisà la cronologia de les troballes i, amb proves de carboni 14, es demostrà que eren enterraments dels segles VIII i XII, és a dir, islàmics i romans. «Llavors no se seguí cap protocol d'intervenció i just poguérem desxifrar una petita part del que hi ha», assegura Elena Hinglada, una de les arqueòlogues que treballaren a la necròpolis.