Amant del món clàssic, el doctor en Filologia Semítica, Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és a Mallorca per prendre part en el cicle de conferències sobre Ramon Llull. Dimarts, el membre dels «Imparables» parlà del procés de transmissió de la filosofia grega cap al món oriental, i de com aquests ho portaren a Al Andalus. Ahir Forcano presentà en societat el seu darrer llibre, A fil d'espasa, a la llibreria Àgora.
-Quan fa uns anys vaig llegir les croades vistes pels àrabs d'Amin Maalouf vaig pensar que aquí hi faltava un angle de visió, el dels jueus. El llibre té la intenció d'explicar al públic el que va passar, donar una visió oberta del que els jueus deien. En un llibre de croades sempre hi ha batalles, però en un llibre de croades i jueus no hi ha batalles, perquè els jueus no tenen armes, no poden defensar-se. L'única arma que tenen són les paraules, en aquest cas els antievangelis.
-Les croades vistes pels jueus és una temàtica candent. Com us va sorgir la idea?
-La persecució en l'edat mitjana, és la mateixa que amb el nazisme?
-Nietzsche ja va dir que la història es repeteix. Les persecucions que patiren els jueus a l'edat mitjana no eren noves. A l'edat mitjana l'església té el poder i esclafa qui vol. Tot això es repetí al nostre món modern amb el que nosaltres anomenam els tòpics antisemites, que portaren els jueus als camps de concentració. Encara que, si a l'edat mitjana el conflicte fou religiós, a l'edat moderna ha estat per causes econòmiques.
-I avui què passa amb el conflicte de l'Orient Proper? Es pot solucionar?
-És la història que es repeteix. És un conflicte de territori i és conseqüència del que els ha passat als jueus a Europa, que hagueren de fugir. El somni sionista els dugué a tornar allà d'on venien: la terra d'Israel. Allà xocaren amb la població que s'hi havia assentat des del segle XVI. La judeofòbia actual es dissimula amb un antiisraelianisme. És molt fàcil trobar en l'antiisraelianisme modern els tòpics antisemites o els antics tòpics antijueus. Solució? No sé si n'hi ha. Ens entestam a cercar una solució a un problema que possiblement no en tengui. La solució passaria per l'eliminació d'un dels contrincants, i això no ho volem.
-I quant a la vostra vessant poètica, què hi ha després d'«El Tren de Bagdad»?
-Tenc un llibre nou que sortirà a finals d'enguany o a principis del vinent. Es titula La llei d'estrageria i és un poemari amb un tema central, l'amor, el desamor, el desig i el «desdesig».
-Fa part dels Imparables, s'aturaran mai? I per quan la crítica social?
-Els Imparables no estam aturats perquè seguim publicant i seguim opinant. Ara estam consolidant la nostra proposta, que era la d'una literatura feta amb exel·lència, amb rigor, amb autoestima. La crítica que feim és, sobretot, més política que no social. El que s'ha fet és un crit d'alerta quan els polítics han desatès la cultura o han sospitat de la no- validesa de la cultura catalana. També ens han titllat d'elitistes, que té una connotació negativa que no hauria de tenir. El que nosaltres volem és que tota la literatura catalana tengui aquest aire d'elitisme, que sigui veritablement l'expressió sublim del que som.
-Anireu a Frankfurt? Ja heu rebut la carta de convit?
-Sí que he rebut la carta i perquè El Tren de Bagdad acaba de ser traduït a l'alemany. Si els senyors castellanets i periodistes, van a furgar per demanar als que escriuen en castellà si els han convidats, són ganes de fer mal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.