Tal vegada, el fet de no participar en la competitiva Secció Oficial del Festival de Canes féu que, ahir, els membres de l'equip de Yo, l'òpera primera del realitzador mallorquí Rafa Cortès, es prenguessin amb tranquil·litat presentar-se en el certamen fracès com l'obra guanyadora del Premi de la Crítica Internacional (FIPRESCI). La pel·lícula es projectà ahir migdia a l'espai Miramar davant un públic que feia cua una hora abans de començar la sessió. L'expectació donà com a resultat que la sala s'omplís d'un grup d'espectadors coneixedors de les peculiaritats de la Setmana de la Crítica. En aquesta secció, no s'hi valora qui és el protagonista o qui dirigeix, sinó que la cinta sigui diferent i que no s'adapti als cànons del cinema més comercial. I, sobretot, que la crítica consideri que té qualitat suficient per protagonitzar la seva setmana. És a dir, no té res a veure amb el Canes més de Hollywood.
Tal com varen recordar els representants del FIPRESCI abans que començàs el passi, Yo va obtenir el Premi de la Crítica Internacional en el Festival de Rotterdam. D'entre tots els FIPRESCI dels diferents certàmens, se'n va escollir un i se li va donar una segona oportunitat, que consistia a poder assistir a Canes com a pel·lícula revelació. En aquesta ocasió, l'escollida ha estat Yo, que protagonitza un omnipresent Alex Brendemühl. Després dels discursos oficials, arribaren les paraules de Cortès i de Brendemühl. «S'han d'imaginar la història com si fos una màquina pesada, funciona a una velocitat lenta. Acaba deu minuts després que finalitzin els títols de crèdit», advertia el realitzador. Brendemühl recomanà als presents que es relaxassin. «Després en parlam», digué i acte seguit començà la projecció.
Com havien advertit, Yo exigeix concentració. Rodada a Estellencs, la pel·lícula discorre amb lentitud, però sense fer-se pesada. Narra la història d'Hans, un alemany que arriba a Mallorca per fer feina a sa Tanca, la finca d'un alemany. Allà, substitueix un altre Hans, que ha desaparegut en estranyes circumstàncies. Per què Hans acaba a Mallorca o quins són els motius que li han fet abandonar-ho tot per començar de nou, queden en un segon pla. Allò important és com el protagonista sembla assimilar, poc a poc, la vida de l'altre Hans. Els primers plans i una banda sonora que acompanya l'acció, que es converteixen fins i tot en part de la trama, són els elements que defineixen el contingut tant visual com sonor del film. Finalitzada la projecció, tant Cortès com Brendemühl pujaren a l'escenari i explicaren d'on sorgí Yo. «Tot començà quan Rafa em va contar una història que havia viscut durant la seva joventut a Estellencs». Allà, un alemany tornà boig i passejà pel poble mig nu i ple de sang. «A partir d'aquest instant, reconstruírem aquesta imatge i intentàrem deduir què li havia passat, a aquest personatge». «Com ho férem? Doncs, component el seu caràcter, escollint com caminava o com parlava, és a dir, començàrem des del final. Teníem un actor i un protagonista, però ens mancava la història». Una història que arribà després i que es definí durant els set anys que ha durat el procés de Yo».
El col·loqui es reduí a una sola pregunta: «Aquesta història podria ocórrer a un altre lloc o aquest indret en marca el contingut?», demanà un dels assistents. «Podria haver succeït a qualsevol lloc», assegurà Cortès. En el fons, «el que pretenia era contrastar la bellesa d'un lloc com Mallorca amb tot el contrari», fer la sensació, fins i tot, d'una certa angoixa. «Estellencs és una illa dins una illa. Està aïllat, no ha estat tocat per l'exterior, cosa que queda patent», afirmà l'actor català. La projecció comptà amb la presència de representants de l'Institut Cinematogràfic de les Arts Visuals, com la subdirectora general de promoció, Pilar Torres. També hi havia els actors Aina Cos i Rafel Ramis, Nina i Miquel a la pel·lícula; representants de La Perifèrica, Fausto i Escándalo Films.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.