Aquest dimarts, dia 22 de maig, farà 100 anys del naixement de Geroges Remi, més conegut com a Hergé. Persona, que 22 anys més tard, crearia un dels personatges més emblemàtics del còmic europeu: Tintín. Arreu d'Europa se celebren enguany activitats entorn d'aquest aniversari. A Mallorca, encara que més de cara endins, també hi ha persones que celebren amb especial atenció aquesta data. Són els anomenats tintinaires, persones que han fet de la seva adiminarció a Tintin un estil de vida. És el cas, per exemple, de Toni Clar. Entrant a ca seva, a Palma, ja es veu que n'és un gran aficionat. Només el nom de la bústia ja va acompanyat de l'intrèpid periodista i, si es ficam més a la seva llar, notam que Tintin és un clar dominant en la seva decoració.
Segons Clar, aquesta afició «és una manera de viure. És anar pel carrer i cercar sempre alguna cosa relacionada amb Tintin. Molts dels viatges que he fet, per exemple, eren una excusa o estaven dedicats a Tintin». És per això que Clar ja té previst un viatge al proper Saló de l'Automòbil de Barcelona, on hi haurà l'exposició Tintín i els cotxes i, per al juliol, ja té els bitllets per anar a Brussel·les, convertida aquest any, i sempre, en la meca dels tintinaires. A en Toni, l'afició li ve de lluny, «a 15 anys me'n vaig anar a estudiar a una biblioteca i em vaig passar tota l'estona llegint un llibre de Tintín». Amb el pas del temps, l'afició no se li ha esvaït gens, tot el contrari: «Els llibres de Tintín representen la història del segle XX. Quan ets jove hi ha coses que no veus i ara, de gran, les entens molt més».
Un altre exemple, el trobam a Son Ferrer. Allà viu Julio Moltó, un altre tintinaire mallorquí que ha fet del seu garatge un autèntic museu sobre Tintín. Entrar-hi és apassionant. Figures de resina, de plàstic o de plom. Col·leccions de plats, de cotxes i rellotges. I, sobretot, llibres. Des de la primera edició en castellà de l'editorial Joventut, amb el llom de roba, fins a les edicions més modernes en idiomes forans. Moltó reconeix que «ara, per la meva situació econòmica, em puc permetre alguns capricis» tot i que declara que «critic molt la família i els hereus d'Hergé, que estan fent un gran negoci amb tot el marxandatge». I és que no tots els elements de Tintín són vàlids. Els autèntics van numerats i tenen una edició limitada, fet que fa que tenir-los sigui gairebé com una adquisició patrimonial. Julio Moltó va aficionar-se a Tintín quan només tenia 6 anys. Va ser un regal de reis, recorda que «els meus Tintins eren sagrats, no els deixava tocar a ningú, ni tan sols als meus pares». Amb el temps la seva fal·lera va disminuir. Va ser arran del seu primer fill, i de voler-li ensenyar aquella figura que de petit tant el captivava, Moltó recuperà la seva afició. Inicià així una col·lecció que encara ara no ha acabat. Toni Clar i Julio Moltó són membres de l'Associació Tintincat, amb seu a Catalunya. Es van conèixer el passat mes d'abril al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, on evidentment viatjaren atrets per Tintín. Junts, i amb un tercer soci de Mallorca, mantenen ara el contacte per mirar de crear una associació de tintinaires a les Balears. Almenys ara, ja saben que no estan sols.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.