Miquel Ferrà i Martorell20/05/07 0:00
TW
0

Ramon Muntaner (Perellada, Girona, 1265-Eivissa, 1336), el «pare d e la història catalanoaragonesa», que deu la seva fama a la famosa «Crònica», impresa el 1558, i que va des del naixement del rei En Jaume El Conqueridor fins al coronament d'Alfons el Benigne, s 'establia a Ciutat aquella primavera del 1332. De l'obra esmentada, autèntica epopeia nacional catalana, se'n feren diverses edicions des del segle XVI i la part més interessant dels seus relats és, sens dubte, l'èpica relació de l'empresa expedicionària a Orient, de la qual fou testimoni i actor. No oblidem que a més d'escriptor era soldat. Si per una banda sabia redactar en un estil senzill, d'hermós vocabulari, amb girs i figures pròpies, per una altra es distingí en diverses confrontacions armades. Prengué part en la defensa de Sicília contra el duc de Calàbria i després ocupà el càrrec de procurador general de Roger de Flor per terres de Grècia i Bizanci. Fou també governador de l'illa de Djerba, a Tunísia, durant l'ocupació d'aquells territoris. Quan arribà a Mallorca i hi trobà habitatge permanent li restava poc temps de vida, puix que moriria quatre anys després. Quedava, però, aquesta extensa obra, tan plena de detalls de primera mà, que la converteixen en document imprescindible.

Basant-se en l'obra de Muntaner, Francesc de Montcada va escriure, o reescriure, les aventures d'aquella prodigiosa expedició de catalans, aragonesos, valencians i balears a Grècia, text igualment celebrat i que ja en el seu temps fou traduït al francès i l'alemany. El professor José-Miguel Velloso ens explica que Montcada fou un home d'acció i un literat. El seu nom figura en el Catàleg d'Autoritats de la Real Academia Española. Nasqué a València el 1586, i morí el 1653 en el campament de Goch, Holanda, quan just acabava de guanyar una batalla. Comte d'Osuna, marquès d'Aitona, conseller d'Estat i de Guerra, ambaixador a la Cort d'Alemanya, majordom major de la infanta Isabel Clara Eugènia, governadora de Flandres, i general en cap dels seus exèrcits, governador de Milà i moltes coses més, ens presenten l'escriptor com un digne descendent d'aquells altres Montcada que es distingiren en la conquesta de Mallorca. No dubtarà a lloar d'alguna manera, Montcada a Muntaner... «Roger i els altres caps principals de l'exèrcit resolgueren enviar dos ambaixadors a l'Emperador Andrònic per tal de proposar-li els seus serveis. Es feren tals instrucions, assistint-hi, entre d'altres capitans, Ramon Muntaner, un dels escriptors de més crèdit, que intervingué sempre en els consells i execucions més greus d'aquesta expedició».