La petjada de Walter Benjamin a Eivissa es deixa veure al Solleric

La mostra estarà fins dia 7 de juny i després viatjarà a Alemanya

TW
0

La figura de Walter Benjamin és una d'entre els nombrosos artistes i escriptors captivats per la bellesa de l'Eivissa dels anys trenta. Hi va fer el primer viatge devers el juny de 1932, com a turista entusiasta. Hi tornà un any més tard, per abril de 1933, aquest cop però, com a exiliat, fugint d'un nazisme que l'obligà a partir de la seva Alemanya natal. Filòsof, traductor, crític literari o narrador, la faceta de Walter Benjamin a la més gran de les Pitiüses queda ara reflectida en una exposició que, des d'ahir, es pot visitar a la planta Noble del Casal Solleric. Organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i per l'Ajuntament de Sant Antoni, on ja s'ha pogut visitar, la mostra commemora els 75 anys de la primera visita de Benjamin a Eivissa. Així ho explicà el president de l'IEB, Gabriel Janer Manila, per confirmar que «l'exposició viatjarà després a Munic, Berlín i també a Frankfurt, encara que no ha estat possible fer-la coincidir amb la Fira del Llibre».

El llegat literari que Benjamin deixà a Eivissa és força representatiu. També ho és la influència que exerciren sobre ell els pagesos, els narradors i el parlar populars d'Eivissa. De l'illa el va seduir «l'arquitectura i la simplicitat de la vida mediterrània i eivissenca», explicà Janer, sensacions que es fan paleses en els seus escrits literaris, com també en la correspondència que compartia amb els intel·lectuals de l'època. L'arribada de Walter Benjamin a Eivissa és, com sosté Janer Manila, «fruit d' un cúmul de casualitats». Al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va ser el 1906, s'establí la possibilitat de becar estudiants per anar a universitats d'Europa a cursar-hi filologia. Un d'aquests alumnes fou Antoni Griera, que s'establí a Berlín per estudiar i on més tard impartí classes de català. Griera tingué un alumne, Hans Jakob Noeggerath, interessat a fer una tesi sobre narrativa oral i, orientat pel mateix Griera, es desplaçà amb la seva família a Sant Antoni on, anys més tard, acollirien la visita d'un vell amic: Walter Benjamin.

La vida de l'escriptor alemany acabà tràgicament a la frontera de Portbou. El 1940 ha d'abandonar París, perseguit una vegada més pel nazisme. Amb el cap a Eivissa, decideix passar la frontera, però a Portbou el retenen. Veient-se tancat en un camp de concetració, el filòsof opta pel suïcidi. Va morir a la frontera, el 26 de setembre de 1940, i encara avui existeix a la localitat catalana una Associació d'Amics de Walter Benjamin. És, en definitiva, una víctima més de la major tragèdia ocorreguda en el segle XX.