«Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa mos ulls mon amat». Fa set-cents anys, Ramon Llull viatjà al nord d'Àfrica amb l'única arma que la paraula. El diàleg entre les cultures continua sent avui tema de debat sobre el qual Mustapha Chérif n'és estudiós. Filòsof i professor de la Universitat d'Argel, Chérif fou ministre d'Educació d'Argel i ambaixador a El Caire. Ahir, a la Llonja, impartí la conferència «Diàleg interreligiós sobre el repte actual» dins el marc de l'exposició Raimundus christianus arabicus.
-No s'ha d'imposar res a ningú. Avui estam davant la llei del més fort on es renuncia al diàleg com a arma. Cal que la majoria silenciosa, la societat civil, imposi el diàleg. Necessitam viure junts i per això cal fer el possible per abastar l'impossible.
-Vós reclamau «la recerca d'un possible a través de l'impossible». Com s'encamina aquesta revisió?
-Aquesta exposició s'inaugurà a l'Alger, com va rebre la societat civil aquesta mostra?
-Preferim algú que vulgui dialogar per intentar convertir, que algú que rebutja el diàleg. Avui dia es rebutja dialogar amb el món musulmà, ja que retornar al pensament de Ramon Llull és una necessitat vital.
-A principis del XX, Alger era la tercera ciutat que acollí més immigrants illencs. Com es planteja avui la immigració?
-Les pasteres són una responsabilitat col·lectiva. En un petit cicle de desordre internacional s'han d'estudiar les causes profundes, concernents en les desigualtats, les injustícies de la situació mundial. Avui dia a l'Alger qui emigra és per poblemes econòmics, encara que durant anys hi hagué immigració per raons polítiques.
-Es pot dir que hi ha democràcia a l'Alger? Es garanteixen els drets individuals?
-Avui a Algèria hi ha pau i estabilitat després d'haver viscut una desena d'anys de terrorisme. El poble algerià ha rebutjat l'extremisme. Mai no s'ha confòs entre Islam i extremisme, el secret del triomf presisament resideix en això, perquè el poble està a favor de l'islam però contra l'extremisme.
-Diu que Algèria és un país estable. Com actua el govern?
-No hi ha gaire transparència. La societat civil lluita per intentar establir la democràcia a Algèria. Tenim bastant coses bones com la llibertat d'expressió o el pluralisme polític, això representa una certa esperança, però que el camí és llarg. Cal instaurar progressivament la cultura democràtica amb la reforma de l'escola i la responsabilitat de tots els sectors de la vida política.
-Com es combina la religió i l'Islam dins els poders polítics?
-Avui Europa està per la laicitat, això ha permès un cert progrés democràtic, un desenvolupament social en separar la religió de la política. La història de l'Islam és diferent, l'Islam no té església, però considera que es pot viure en llibertat i en la secularitat sense trencar entre allò temporal i l'espiritual. Sense confondre'ls, però sense separar-los radicalment. L'Islam rebutja el totalitarisme i la confusió, però també rebutja la marginalització dels valors espirituals de la vida. Viure la modernitat, la llibertat és natural a l'Islam, mentre que els extremistes a l'Islam cauen en la confusió i instrumentalitzen la religió per aconseguir el poder. Així mateix, aquells que rebutgen la religió tenen el perill de perdre el sentit de la vida i també cauen en un altre extrem, és aquesta la filosofia de l'Islam. Avui estam en una crisi mundial, cal el diàleg entre les cultures, les religions i el diàleg polític per intentar aprendre com viure plegats cercant l'equilibri i el respecte a la diferència. El punt fontamental és que la llibertat no és negociable i és aquí on ens podem entendre.
-La religió, doncs, té un pes clau dins el Govern?
-No s'ha de confondre la fe i la religió, la fe és una cosa privada, íntima i personal, mentre que la religió és la relació entre els éssers humans. A casa nostra, allà on hi ha una majoria de musulmans i mentre que no hi ha Església, és l'Estat qui s'ocupa de forma neutra sense instrumentalitzar teòricament la religió. És normal que l'Estat s'ocupi de les mesquites o l'ensenyament de la cultura religiosa.
-I quina creis que pot ser la via per a la convivència?
-Ningú té el monopoli de la veritat. Ens hem de posar d'acord sobre els valors universals que siguin vàlids per a tots i a l'hora acceptar diferències que siguin obertes i positives. Som tots fills comuns.
-Aquestes diferències, però, van a la baixa dins el món globalitzat?
-Això és el més difícil. Hi ha tres armes que s'empren en aquest aspecte que són emprades contra allò diferent. La primera, la tecnologia, necessària, que ens converteix en consumidors idèntics. La segona, el capitalisme, i la tercera la secularització extremista, que refusa qualsevol relació entre la vida i la religió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.