El «Memorial» de Sant Alonso (1584)

Encara una tercera entrega per completar l'article d'ahir. La primavera de 1584, Alonso Rodríguez (Segòvia, 1531-Palma, 1617), acabava el noviciat i feia els seus vots. Home molt discret, que exercí durant molts d'anys de porter del Col·legi de Montesion, tingué en vida fama de sant, dedicat a fer almoina i a les tasques més senzilles, com la de tocar la campana a missa primera. L'imaginam dalt de la torre cantonera, sota la cúpula que la corona, atalaiant el carrer que avui porta el seu nom i tot el barri de la Calatrava, la badia, la mar i el cel immens. Escrivia Ramon Medel, comediògraf, poeta, home de lletres i actor de teatre, en el seu Manual del Viajero (1849) que «el més digne de ser esmentat que es tanca dins aquesta església de Montesion és una capella situada a l'esquerra de la porta principal, en la qual foren dipositades les despulles del Beat Alonso Rodríguez. Els marbres i el jaspi cobreixen aquests murs tot formant-hi encertats dibuixos: les columnes, les cornises, el paviment, tot és de les mateixes pedres; tot alena bellesa i bon gust. La taula de l'altar, formada amb embotits de marbre, és de molt bona estructura. Rere l'altar i sobre el sòcol de jaspi de sis pams, basat en marbre negre filetejat de blanc, s'hi aixeca una taula del mateix material sobre la qual descansa l'urna amb el cadàver. Aquesta darrera és de marbre blanc amb les mitges canyes daurades, que sostenen quatre grans vidres, rematant en un angelet i un anyell perfectament daurats. En una plataforma graonada és de veure una làpida, igualment de marbre, amb lletres de bronze que composen la següent inscripció: