Un equip de restauradors del taller del Bisbat de Mallorca treballa des de fa uns mesos en el retaule de sant Antoni de Pàdua, situat a la capella que porta el mateix nom a la Catedral de Mallorca. Es tracta d'una estructura arquitectònica daurada i policromada que va ser creada per l'escultor navarrès Francisco Herrera entre el 1716 i el 1720.
A causa de la seva ubicació, molt a prop de la capella del Santíssim, intervinguda fa poc per l'artista Miquel Barceló, el Bisbat de Mallorca estudia fa temps restaurar la peça, i a la fi ho farà.
La superfície del retaule, segons descrivia en el seu informe previ Antònia Reig, directora del taller del Bisbat, estava «coberta per una capa gruixada de pols produïda per les obres desenvolupades a la capella de sant Pere i també per la mescla de la pols ambiental i el fum generat per la combustió de les antigues il·luminacions». A causa d'aquesta capa de pols, el color de les policromies del retaule i la lluentor de l'or presentaven un aspecte «enfosquit». Així mateix, l'efecte de la humitat, l'envelliment natural dels materials, el moviment propi de la fusta, l'atac biològic (corcs, bacteris...) o l'efecte de l'home han estat factors que a llarga han deixat malmès el retaule, que cap a finals del mes de juny tornarà a lluir en tota la seva esplendor.
La peça inclou a més dotze escultures exemptes al cos principal i quatre d'ubicades a l'àtic, a banda d'un relleu i una glòria emplaçades enmig d'aquest. Segons Reig, «l'estat de conservació d'aquest conjunt escultòric és deficient», però després de la restauració recuperarà la seva bellesa original. Durant la feina, l'equip d'experts ha descobert noves peces que van pertànyer a un retaule anterior. A més, s'incorporaran al conjunt dues escultures que, no se sap gaire bé per què, en algun moment van ser retirades i emmagatzemades. A banda, es restauraran els murs i les parets de la capella que donen al carrer Mirador, afectats també per la humitat.
Les tasques de Reig i el seu equip han començat per la neteja superficial del retaule i la desinfecció i consolidació de la peça artística. Després es retirarà la brutor més adherida, es procedirà a la consolidació estructural i es realitzarà la reintegració volumètrica a les «faltes» que trenquin les línies generals del retaule. L'estucat o anivellat de forats, claus i fissures, l'envernissat i l'entonat seran les darreres passes abans de la protecció final, per donar per acabada la intervenció al retaule.
La investigadora responsable del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la Universitat de les Illes Balears, Mercè Gambús, apunta en l'informe historicoartístic del retaule que la seva importància «és una cosa fora de dubte per la seva originalitat i la decisiva influència dins el desenvolupament estilístic de la retaulística mallorquina». Destaca també que el que ens ocupa és el segon retaule en importància de la Seu, després del Corpus Christi de Blanquer.
Gambús expressa així mateix «la necessitat de posar en valor el patrimoni moble de la Seu» amb aquest tipus d'actuacions i recomana que a més de la restauració, es faci un projecte d'il·luminació per a aquesta emblemàtica capella situada en el «centre més destacat» del nostre patrimoni artístic religiós.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.