Les sínies i l'Orontes

TW
0

Les sínies, incansables, volten sobre el riu Orontes. Amb el seu moviment sense aturall pugen l'aigua fins al nivell suficient perquè pugui anar a regar horts i jardins. És un girar iniciat ja fa molt de temps que dóna fisonomia i caràcter a l'acollidora ciutat. La seva gran estructura es veu des de lluny, el renou que fa la fusta mullada al girar s'assembla al bramul de les vaques. És una música, molt monòtona però atractiva, que es sent nit i dia. Tant és així que hi ha restaurants que per instal·lar-se han triat un solar just ran de l'emplaçament d'alguna de les grans rodes. Perquè és un espectacle, veure i sentir els grans enginys hidràulics amb els degotalls d'aigua que, com fils transparents, cauen de les pales massa plenes.

L'Orontes (Nahr al-'Así, en àrab) ve de les muntanyes libaneses de l'Antilíban, allà a la vall de la Beqa'a. Entra a Síria i rega una bona zona agrícola situada entre Homs i Hama. Grans extensions de terra, que antigament eren aiguamolls, ara es dediquen al cultiu del cotó. És per aquí on s'hi veuen grups de dones, vestides amb robes molt florejades, traüllant entre els sembrats. A l'època de la collita pertot hi ha sacs ben plens de la preuada fibra que es va transportant als magatzems on es compra segons la qualitat. Amb tot això el riu hi té molt a veure, també les sínies que encara estan ben fermes enmig del camp, a la vora del riu, que finalment es fa turc per anar a desembocar a la Mediterrània, prop d'Antioquia. En total ha fet uns quatre-cents quilòmetres.

Si durant els mesos d'estiu si el cabal d'aigua és considerable, les sínies de Hama es converteixen en el millor lloc on els joves poden demostrar les seves habilitats acrobàtiques. Així que s'agafen a les pales i es deixen pujar per, un cop a la mart més alta, llançar-se a l'aigua. La veritat és que any rera any sembla que va minvant la quantitat d'aigua que passa per Hama, i les sínies se'n ressenten. El passat setembre quasi estava sec, fet que aprofitaven per arreglar i posar a punt les sínies perquè, amb la crescuda, tornessin a rodar per pujar l'aigua i, amb el seu popular bramul, fer la banda sonora de la ciutat.