Després de deu anys tancat i sis de reformes, el Museu Diocesà encetà ahir una nova etapa. El nunci de sa Santedat, Manuel Monteiro, beneí la inauguració del nou centre, que comprèn l'art eclesiàstic al llarg de la història del cristianisme a Mallorca. El Museu realitzarà a partir d'avui i fins divendres una jornada de portes obertes perquè els ciutadans puguin conèixer millor el treball d'aquests anys de rehabilitació de l'espai i restauració del patrimoni sacre que s'hi conserva. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat del bisbe de Menorca, Joan Piris, i de l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, foren les màximes autoritats eclesiàstiques que juntament amb Monteiro donaren la benedicció al centre museístic, que per ara congrega dues-centes peces d'art relaciones amb la vida religiosa de l'Illa.
A les sis en punt, un nombrós públic es reuní al pati del Palau Episcopal per veure com s'obrien les portes del centre. Al capdavant, les principals autoritats polítiques. No hi faltà el president del Govern, Jaume Matas; la vicepresidenta, Rosa Estaràs; la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; el president del Parlament, Pere Rotger; el delegat del Govern, Ramon Socias, i la batlessa de Palma, Catalina Cirer, entre d'altres autoritats eclesiàstiques, polítiques i civils, com el president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra, a més de judicials, com el fiscal en cap, Bartomeu Barceló, i el president del TSJIB, Antoni Terrassa. El nunci Monteiro lloà el patrimoni del museu i definí les obres d'art com «testimonis de la vida i de la fe». «L'Església és protagonista activa de l'expressió del saber i beneeix el progrés científic. L'Església ha ensenyat els homes a estimar l'art», assegurà el nunci, que pronuncià algunes frases en català.
Per la seva banda, Jesús Murgui tingué paraules de record per a Teodor Úbeda i mossèn Pere Joan Llabrés, «als quals tant devem amb aquesta iniciativa». A més, el bisbe féu una crida per un museu «testimoni d'una realitat viva». La benedicció va estar acompanyada del cant de l'escolania del Vermells de la Seu. En acabar l'acte litúrgic, els convidats recorregueren les instal·lacions del museu. El Sant Jordi de Pere Niçard fou la peça que més admiració despertà. Al seu costat, els visitants s'aturaven per contemplar el Sant Jaume de Compostel·la de Francesc Comes.
El recorregut continuà per la capella de Sant Pau, que inclou un vitrall que Gaudí dedicà al bisbe Campins. El Museu destina també un espai especial al pintor valencià Joan de Joanes, un dels artistes més reconeguts del Renaixement, amb diverses pintures realitzades entre 1540 i 1545. L'espai museístic està dividit en catorze zones que van des dels primers cristians, amb un Crist del Sant Sepulcre de finals del segle XII, fins a la intervenció d'Antoni Gaudí al Palau Episcopal. Durant la visita guiada, el nunci, Manuel Monteiro de Castro, s'interessà també per la pintura de Miquel Bestard, i el director del Museu, Miquel Garau, li comentà la imatge del beat Ramon Llull. Així mateix, una gran sala mostra el treball dels tallers dels Oms, una família de pintors i escultors documentats a Mallorca entre els segles XVI i XVIII.
A poc a poc, un encuriosit públic recorria els dos mil metres d'espai expositiu, on es mostren les figures més representatives del fons diocessà. La verge dormida de Sant Miquel i l'escultura de Sant Domingo, rescatada després de la desamortització de Mendizábal, foren algunes de les figures més comentades entre el públic. Entrant ja dins el segle XX, el Museu posa especial esment a la figura d'Antoni Gaudí, qui s'encarregà d'acabar l'obra de restauració i de decoració de la Seu. La inauguració finalitzà amb un brindis i el desig de Murgui perquè aquest sigui «el testimoni d'una tradició viva».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.