Joan Martí: «La llengua és sempre el reflex de la cultura i de la vida social»

-Quina ha estat la magnitud de la feina realitzada per a la confecció del diccionari nou?
-En aquesta segona edició hi ha 2.500 articles més i arriba a gairebé 69.000. Tots han estat totalment revisats, en la forma i en la valoració de si havien de continuar o suprimir-se, i si era necessari afegir-hi cap definició nova. Dotze anys de treball pot semblar un període molt llarg, però s'ha de tenir en compte que per a cada article s'ha elaborat un informe ampli amb exemples i amb documentació.

-De quin tipus de diccionari es tracta?
-Aquest diccionari no és personal, d'un sol autor, ni tampoc d'un equip editorial. És un diccionari acadèmic, en el qual intervenen molts d'especialistes que s'han coordinat i posat d'acord. La corporació té més de 150 membres.

-Què significa que és un diccionari normatiu en lloc de descriptiu?
-Vol dir que hi ha una selecció més accentuada de les formes que en un diccionari descriptiu. Un diccionari d'ús o descriptiu inclou les formes documentades, siguin considerades correctes o no. Un diccionari normatiu ha d'eliminar les formes que no són correctes. Molta gent trobarà que hi falten formes i, fins i tot, que n'hi sobren d'altres. Tot el que no és en un diccionari normatiu, no significa que no sigui correcte. Per exemple, no conté tota la variació dialectal. L'IEC hi treballa, fa l'atles lingüístic del domini català i estudia tota la variació dels dialectes de la parla catalana.

-Com s'hi han seguit els criteris establerts per Pompeu Fabra?
-Els criteris de Pompeu Fabra són d'una lògica inqüestionable i sempre s'han de seguir. Ell va valorar quin català es parlava, la història de les paraules, la seva documentació històrica i la solució que apareix a les obres literàries de qualitat. Aquests criteris s'intercomplementaven, encara que cap no era definitiu totalment. Nosaltres hem tingut en compte el català que es parla al carrer, la història del lèxic, la categoria de les formes i si les han utilitzades escriptors importants. A més, hi hem afegit altres criteris. No és el mateix que una forma la utilitzin només els joves, en una gran extensió o petita, en un grup social o en diversos. Quan s'elabora un diccionari és important ser molt ponderat. Un diccionari no és mai definitiu. Es pot reservar una forma per a una futura edició.

-Els diccionaris sempre augmenten, no disminueixen.
-La vida s'enriqueix de noves experiències que comporten conceptes nous. La llengua és sempre el reflex de la cultura i de la vida social. Hi ha formes que es deixen d'utilitzar però sempre s'ha de donar l'oportunitat de saber-ne el significat. Si, llegint per exemple poesia de Verdaguer o de Maragall, o la prosa de Josep Maria de Sagarra, el parlant hi troba formes que ja no s'utilitzen, té tot el dret d'entendre-les. Un diccionari normatiu no pot prescindir de determinades formes que han estat rellevants en el passat de la llengua.

-En la primera edició del diccionari, el 1995, alguns filòlegs es queixaren que el DIEC no hi aprofitàs les aportacions d'altres diccionaris, com l'Alcover-Moll.
-No és que no les consideràssim. Anàrem a mirar fins i tot en altres idiomes. Miràrem tots els fons lèxics de les principals llengües romàniques i, d'una manera molt especial, el que hi ha en els millors diccionaris de la llengua catalana. Hem tingut molt en compte el diccionari Alcover-Moll, encara que és un diccionari més aviat descriptiu. És en realitat un tresor, un conjunt de diccionaris, ja que és descriptiu, històric, fonètic, etimològic... Un diccionari normatiu no ha de tenir tantes pretensions.

-Com s'han tractat les incorporacions que procedeixen de l'anglès i de les noves tecnologies?
-Hem partit d'un criteri que procuram que sigui inflexible. Quan s'ha d'incorporar cap préstec procedent d'una llengua estrangera, el primer que s'ha de fer és veure si és imprescindible, i si la llengua catalana té els recursos propis per generar una forma nova. Es valora i es pondera si s'han d'acceptar les formes estrangeres. Es poden admetre en la llengua de procedència o adaptant-les a una ortografia adequada a la llengua catalana. Ho comparam també amb el que han fet altres llengües.