Fa anys que l'IES número 12 de Palma havia d'adoptar un nom.
Quan va sorgir el nom d'Emili Darder, el batle republicà de Palma
afusellat el 24 de febrer de 1937, Catalina Moner, la seva
directora, va investigar a fons una figura poc coneguda, com si
hagués estat apartada de la ment de la col·lectivitat, tot i haver
treballat durant anys per millorar les condicions de vida, sobretot
en educació i sanitat, dels ciutadans.
D'aleshores ençà, Catalina Moner es va sentir atreta per la
personalitat de Darder, metge i intel·lectual de família rica que,
tot i això, va lluitar fins a la fi de la seva vida per dur
endavant els seus ideals. Emili Darder (1895-1937). Vida i martiri
és el volum editat per Miquel Font i que presenta demà dilluns
Catalina Moner a l'edifici de Sa Riera en un acte que compta amb la
col·laboració de la Univesistat de les Illes.
Segons va explicar l'autora a Diari de Balears, el llibre conté
dues parts; la primera és biogràfica, «però no és una biografia ni
completa ni exhaustiva, sinó que vol mostrar la figura d'Emili
Darder a qualsevol persona. Es tracta de dibuixar un personatge al
qual es puguin apropar tant estudiants com persones que visqueren
de prop la situació».
En referència a la paraula «martiri» que es grafia al titular
del llibre, assegura Moner que «la vida de Darder va tenir dos
eixos: ser metge i l'amor a la terra, que no va abandonar mai. A
més, va ser afullesat per mantenir-se fidel als seus
principis».
La figura de Miquela Rovira, l'esposa que sempre li va fer
costat, està prou reconeguda al volum, com també es ressalta la
importància dels membres de l'Associació per la Cultura de
Mallorca, a la qual pertanyia l'afusellat: «Aquí no hi havia una
burgesia com la catalana. Aquí, a Mallorca, foren els
intel·lectuals els que varen crear un cos ideològic important. La
política va ser una passa més en aquest cos. A l'associació hi
havia Andreu Crespí, Francesc de Sales Aguiló, Lluís Berbal,
catedràtics d'institut, o Sureda i Blanes, metge que va certificar
l'angina de pit que patí el 18 de juliol de 1936».
La segona part del volum, profusament il·lustrat amb més de cent
cinquanta fotografies, algunes inèdites o poc conegudes, com la que
il·lustra la portada del volum, és un apèndix documental: «Hi ha un
escrit que féu Darder el 1917 i que es titula 'Amor a Mallorca', el
resum del Consell de Guerra; la polèmica que suscità la seva
declaració com a Fill Il·lustre de Palma i l'homilia que pronuncià
Pere Llabrés, a l'església de Santa Catalina Thomàs de Palma el
1977. Va ser aquest el primer funeral que se celebrà a la ciutat
per un afusellat i Llabrés va parlar de reconciliació. La seva dona
i la filla posaren aleshores una esquela als diaris de
l'època».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.