Roderic de Borja o Borgia era nomenat bisbe de Mallorca aquell any de 1492. Havia estat abans nomenat pel seu oncle Alfons de Borja, papa amb el nom de Calixt III, vicecanceller de l'Església i bisbe de València, això des del 1455. Havia obtingut també, la conversió de València en arquebisbat.
Però aquell mateix any de ser nomenat bisbe de Mallorca, el seu nom tingué tracte de favor entre els cardenals vaticans i era elegit papa en successió d'Innocent VIII. Els mallorquins celebraren, així i tot, en festes religioses i populars, que el seu bisbe, «vist-no vist», fos elevat a la càtedra de Sant Pere. Si el seu antecessor duia el nom de la innocència, ben al contrari resultà Alexandre VI, que sense ser un home físicament atractiu (veieu el seu retrat fet per Bernardino di Betto) en va fer de verdes i de madures. Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. També fou senyor de la guerra i durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s'alià amb Lluís XII. Tant ell com els seus fills, entre els quals Cèsar i Lucrècia, parlaven i escrivien en català.
Membre d'aquesta família, d'origen aragonès, establerta a València des del segle XIII, fou Sant Francesc de Borja, marquès de Llombai i Duc de Gandia, jesuïta, que abandonà la cort de Carles I per causa d'haver escortat de Toledo a Granada el cadàver de l'emperadriu Isabel, el 1539, experiència que el va fer pensar en la petitesa dels éssers humans. Nomenat després virrei de Catalunya, abraçà la vocació religiosa en morir la seva esposa Elionor de Castro el 1546. Havia nascut a Gandia el 1510 i morí a Roma, sent tercer general de la Companyia de Jesús, el 1572. Altre virrei dels Borja fou el que tinguérem a Mallorca alguns anys després, Roderic de Borja. Aquest, bon organitzador del govern insular, el 1668 ordenava fer un cens dels pobladors i dels homes útils per a les armes i perseguia, en una llarga i eficaç campanya, l'estiu i la tardor del 1666, els bandolers i bandejats. Més de centenar i mig, capturats vius, anaren als calabossos del castell de Bellver, en espera de ser executats, i altres tants moriren lluitant.
Els Borja han passat al camp de la literatura de la mà de molts autors, principalment francesos. Són famoses les novel·les La Roma dels Borgia, de Guillaume Apollinaire, i Lucrècia Borgia, de Cécil Saint-Laurent. També és interessant l'obra dramàtica de Françoise Sagan, La sang daurada dels Borgia i no parlem de la presència del tema en la pintura, altres obres de teatre, sèries televisives i pel·lícules cinematogràfiques. De tot i molt per a la major corrupció que ha patit la història de l'Església.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.