El mar i els llaüts

He de començar confessant que l'obra de Biel Mestre Oliver, bon amic i antic col·laborador d'Ultima Hora, sempre m'ha interessat per la seva singularitat i el seu gust estètic, un punt que, desgraciadament, manca a molts dels artistes de l'actual generació. Una prova del bon quefer d'en Biel és que a la taula del meu despatx tenc una obra seva realment encisadora: una teula rompuda i pintada amb l'estil dels nostres avantpassats -per cert, i encara que no véngui al cas, se m'ha assegurat que dins aquest any es podrà contemplar a Fornalutx una mostra de teules antigues pintades en els segles XVI i XVII i tal vegada el XVIII-.

Però parlem del que realment importa. L'actual exposició, titulada Tocarmare, té com a denominador comú la temàtica, que gira entorn de la mar i les seves embarcacions, sobretot els llaüts, pintats bé descansant en terra ferma o bé dormint dins la mar. Són obres en les quals, com l'autor mateix diu, el dibuix és treballat de manera ferma, com si d'un esquelet intern es tractàs; per la seva banda la pinzellada és ràpida, sovint violenta, com correspon a obres d'execució ràpida. La temàtica de la mar i les barques és un motiu que apareix reiteradament en l'obra de nombrosos artistes, sobretot aquells de l'àmbit mediterrani; actualment moltes d'aquestes pintures formen part de les col·leccions dels museus d'art modern més importants de tot Europa.

Realment, han estat els pintors valencians els qui han treballat més els temes relacionats amb la mar. Així, hem de recordar en primer lloc el famós Joaquim Sorolla, que va passar temporades a la nostra illa cercant temes de les nostres costes, platges i embarcacions. No podem oblidar noms tan importants com Martínez Cubells, Navarro Llorenç, Luis Graner, Josep Mongrell, Enrique Valls, Enrique Sánchez Ferrier i Francesc Miralles, entre molts d'altres. Els grans mestres catalans de principis del segle passat també es deixaren suggestionar per la nostra mar i les seves embarcacions. Així, per exemple, és obligat mencionar Joaquim Mir, Eliseu Meifrén i Santiago Rusiñol, de qui record una obra meravellosa del Port de Sóller plena de petites embarcacions, pasteres i llaüts. Però també hem de recordar el madrileny Gutiérrez Solana, que va pintar la mar Mediterrània amb els seus vaixells, i dos artistes belgues, Carlos de Haes i Guillaume Degouve de Nuncques. El primer visità Mallorca en diverses ocasions i el segon hi va passar llargues temporades, però ambdós se sentiren atrets per les nostres costes.

Aquesta exposició de Mestre Oliver té com a aspecte diferenciador dels temes treballats per tots aquests grans artistes mencionats que el llaüt és l'eix principal de la mostra, llaüts unes vegades a vora mar -com bé representa el títol-, altres envoltats d'aigua i d'altres on es pot esbrinar el suau balanceig que provoquen les petites ones. Estic ben segur que aquesta nova exposició de Gabriel Mestre significarà un nou triomf en la seva ja llarga i ben consolidada professió artística. Dia a dia necessitam amb més força pintors que pintin, pintors que ens mostrin la realitat de les coses, pintors que tenguin les idees clares. I aquests arguments són els que caracteritzen la teva magnífica mostra.