L'extinció massiva que es va produir al final del període del Cretaci va tenir pocs efectes sobre l'evolució i la diversificació dels mamífers moderns, segons un estudi de la Universitat Friedrich Schiller de Jena a Thüringnen (Alemanya) que es publica a la revista Nature. La visió generalitzada és que fa 65 milions d'anys, després d'una extinció que va aniquilar els dinosaures, els mamífers varen tenir l'oportunitat de desenvolupar-se i diversificar-se en grans proporcions. La majoria dels paleontòlegs, fins ara, han estat d'acord en aquest model en què els mamífers es diversificaren ràpidament fins a assolir el nombre que avui en coneixem.
No obstant això, Olaf Bininda-Emonds i el seu equip d'investigadors suggereixen ara que els mamífers en realitat necessitaren molt més temps fins assolir la composició actual, possiblement, començaren a diversificar-se fa entre 100 i 80 milions d'anys. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors empraren una compilació massiva de dades moleculars per realitzar un arbre filogenètic, una filogènia dels mamífers moderns que està gairebé completa quant a les espècies, que conté el 99 per cent de les aproximadament 4.500 espècies que hi ha. Els autors del treball descobriren que les taxes de diversificació no varen assolir el seu punt més elevat després de l'extinció dels dinosaures i una altra fauna del Cretaci, com s'havia pensat anteriorment, sinó que es va mantenir constant.
Els resultats mostren que hi hagué una radiació inicial fa devers 93 milions d'anys i una segona en fa 35 milions. Segons els investigadors, el primer interval de diversificació coincideix amb altres episodis importants en la història del nostre planeta, com l'aparició de les angiospermes i una reducció general en les temperatures globals del planeta, però conclouen que això podria no ser-ne un fenomen associat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.