Miquel Ferrà i Martorell30/03/07 0:00
TW
0

Escrivia el gran amic i poeta Miquel Dolç: «Cap el 1861, abans que el nostre arxiduc, Lluís Salvador, posés el peu en terra mallorquina, l'arxiduc Carles Maximilià d'Habsburg, almirall de l'estol austríac, obligat per una tempesta a acollir-se al port de Sóller, havia visitat la costa brava de Miramar; seduït per la impressió inesborrable, traslladà el deliciós topònim al seu castell erigit a la costa adriàtica, no lluny de Trieste...». Així i tot, Maximilià tenia ja un castell flotant que com a almirall estimava profundament i fou, alhora, testimoni de la seva tragèdia. Ens hem de referir a la fragata Novara. Un dels biògrafs de l'efímer Emperador de Mèxic explica que el «castell de Miramare, palau de vacances que Maximilià havia fet construir a Trieste, i que gairebé havia estat enllestit, era un edifici a la seva mida i plaer. Exceptuant les cambres de Carlota, la seva esposa, totes les altres alenaven aquell aire mariner que tant li agradava.

El seu estudi era una fidel reproducció de l'ampla cabina del comandant en la fragata Novara, que havia estat altre temps el seu alberg...». La fragata Novara, bastida a l'arsenal de Venècia el 1850, havia passat per una certa modernització el 1862 i prestaria servei a la marina austrohongaresa fins al 1875. Era una clàssica nau d'aquest gènere, amb poderós velam i buc de fusta, dos ponts continuats de bateria i coberta, tres pals aparellats amb veles quadrades i llarg bauprès sostenint els focs i popa de mirall pla, amb amples finestres per a les cambretes dels oficials. Les línies de carena resultaven especialment aconseguides i el buc havia estat recobert amb coure per tal d'evitar les incrustacions de la vegetació marina. Disposava també d'un petit castell de proa per a la maniobra de les àncores i d'un alcàsser a popa. El timó era prim i alt i quan transformaren la nau en vaixell de vapor, milloraren també les cambres, adaptant-les a llargues singladures. No mancava de bon menjador, sala-biblioteca, instal·lacions sanitàries i, fins i tot, de dutxes per a la marineria. La seva caldera funcionava amb carbó i la seva màquina desenvolupava una potència de 1800 cavalls, essent la seva velocitat de dotze nusos i mig. Com a embarcació bèl·lica feia servir un armament de quatre obusos de seixanta lliures, quaranta-quatre de trenta, i tres de vint-i-quatre. La tripulació era de tres-cents cinquanta-dos homes abans d'esser modernitzat. Augmentà a 538 ja fetes les reformes. Amb eNovara l'arxiduc-emperador i el seu seguici es traslladaren a Mèxic i a bord de la bella fragata retornà a Europa, poc abans del desenllaç final, l'emperadriu Carlota.