TW
0

El salt de l'ànge és el títol que l'escriptor Gabriel Florit ha posat al seu nou poemari, publicat amb El Gall i nascut com a fruit d'una experiència vital «molt forta» que fa uns quatre anys el va dur «molt a prop de la mort». «La meva visió del món és molt diferent a com ha estat sempre. Ara deix de banda temes que des de l'òptica d'un supervivent no tenen importància», explicà l'escriptor, que col·labora també amb articles d'opinió a Diari de Balears. «Abans era bastant eclèctic però amb la malaltia m'he radicalitzat molt. A l'hora d'exposar emocions i sensacions no m'hi mir. Som immisericordiós», digué. El títol del poemari, El salt de l'ànge coincideix amb el nom de l'únic poema d'amor del llibre i que és, en paraules de l'autor, una metàfora de la seva vida en els darrers temps. És per ell «el salt a la piscina del narrador» que deixa a l'aire la pregunta de si a la piscina hi ha aigua o no.

Els temes més recurrents en el poemari fan refència a l'amistat, l'amor, la terra i la pàtria però funcionen sols com a excusa per «defensar una lluita constant contra les contradiccions i expressar una recerca intensa de coherència i honestedat personal». Florit concep la poesia «com una excrescència» perquè cada un dels seus poemes pot nèixer «en qualsevol moment en veure els ulls d'una dona, la tendresa del somriure d'un nen o les exagerades fantasmades dels polítics». «Mai no m'he plantejat quin és el moment d'escriure un poema perquè és la poesia la que m'ha triat a mi des que era un adolescent». Vida i esperança, Ca nostra, Combat, Ser de Mallorca, Llicències poètiques o Naframallorca són alguns dels suggeridors títols dels poemes d'aquest llibre, publicat en la col·lecció Trucs i Baldufes. Amb vista al futur, aquest escriptor i activista se centra en l'«experimentació amb la poesia visual», que anomena «brossiana» perquè «neix com una flor silvestre», i en la publicació d'un llibre de contes.