El comte de Seguier (1899)

Havent mort a Mallorca (1899) el comte Ulises de Seguier, molts dels objectes de la seva col·lecció d'antiguitats havien d'anar a formar part del Museu Episcopal: bibelots d'art xinès i japonès, ceràmica de Satsuma, un fragment de metopa d'un temple grec del segle V abans de Crist, algunes peces romanes, un retrat de Lluís XIV pintat per Rigaud, el ceptre d'aquest mateix monarca en ivori filigranat, un autògraf de Napoleó, una carta autògrafa de Lluís-Felip d'Orleans, llibres dels segles XVI i XVII i moltes més curiositats antigues. Seguier havia estat el secretari particular de l'arxiduc Maximilià, que fou també emperador de Mèxic i de totes aquelles dramàtiques experiències en duia trist record. Explicava un periodista a la premsa local que aquest «ciutadà important de la República francesa residia des de feia algun temps a la nostra illa, tot demanant repòs per a la seva feixuga tasca anterior en la diplomàcia i la política. Sembla que aquí trobà la calma i tranquil·litat desitjades i d'aquesta manera pogué dur a terme importants treballs literaris». Escriví un llarg epíleg a La Divina Comèdia, composà un poema patriòtic de més de dos mil versos, estudià i traduí les obres completes d'Horaci i del poema Els argonautes d'Apol·loni de Rodes. Havia residit també, per raó del seu càrrec a l'altre Miramar, és a dir, el castell imperial de la Istria, antany territori austrohongarès, situat prop de Trieste, a la costa adriàtica. Allà es trobava amb l'arxiduc Maximilià quan li fou oferida a aquest, la corona azteca. Era l'any 1863. Mai no l'hauria d'haver acceptada ni tampoc haver cregut en els cants de sirena de Napoleó III i la seva esposa Eugenia de Montijo.