L'escriptora nord-americana, de família judeoalemanya, Gertrude Stein (Allegheny, Penssilvània, 1874-Neuilly, 1946) publicava la seva obra més emblemática, Autobiografia d'Alice B. Toklas, basada en la llarga relació sentimental mantinguda amb la seva inseparable companya. L'obra de Gertrude, caracteritzada per un llenguatge rupturista que vol acurçar les distàncies entre la literatura i les arts plàstiques i es mou dins l'àmbit de l'avantguarda experimental, prenia, en aquelles pàgines, la seva forma més original.
El pintor William Cook les havia parlat de Mallorca durant la Gran Guerra Europea i la parella no dubtà a translladar-s'hi, des de París, entre 1915 i 1916. Li semblà una mena de paradís, segons la seva expressió, quan recomanava a Robert Graves una estada a l'Illa, i afegia que «anàrem a Palma per passar-hi només unes poques setmanes i tanmateix hi restàrem tot l'hivern. Anaren i vingueren. Dos estius més i es trobaven dins la seva pròpia salsa...
«S'hi diverteixen molts nord-americans actualment, a Mallorca, però quan la nostra primera anada només érem nosaltres dues i Cook».
Visqueren a una casa del Terreno, carrer Dos de Maig. Una casa que passaria, després, a mans d'Anthony Kerrigan i la seva esposa Elaine Gurievitch. També hi visqué Rubén Darío i si aquest escriví sobre la terrassa panoràmica, un ull sobre la badia, a la qual podrem arribar després de suar la pujada pel carrer escalonat Menéndez y Pelayo, la seva novel·la inacabada L'Or de Mallorca, Gertrude Stein, per la seva part, aprofità el mateix clima per a redactar-hi la seva obra teatraDo let us go away. La novel·la de Rubén Darío, redactada el 1913, en una etapa en què l'autor s'havia de debatre entre crisis d'alcoholisme i misticisme, volia analitzar el desastre apocalíptic sobre el qual es llançava Europa, les democràcies contra els imperis centrals. L'obra d'Stein, en canvi, recreava els goigs, converses i disputes de l'al·legòric col·lectiu
de diverses nacionalitats que aleshores poblava el Terreno. Però no només fou la zona escenari dels personatges esmentats, sinó de nombroses presències d'aquella «generació perduda» nord-americana que publicaren aquí revistes literàries de més que reconegut prestigi. Explica, sobre aquest punt, Miquel S. Font que «hem de fer referència a una publicació típicament de l'exili on els seus editors i el gruix dels seus col·laboradors foren nord-americans...
Sorgeix amb la intenció d'omplir un buit en la tradició del relat curt nord-americà d'aquesta Generació Perduda, paràmetres del tot aplicables a STORY... El 1931 la trobam a Viena com a publicació bimensual. Els seus editors, Martha Foley i Whit Burnett, poc temps després d'establir-se en l'esmentada ciutat, decideixen passar a Mallorca, concretament l'abril del 1932...»
Hi participarien també dos nord-americans residents de Palma, l'editor de Nova York Donald Friede i l'escriptor Robert McAlmon. Entre els col·laboradors més destacats d'aquells números del 1932, hi figuren Erskine Caldwell, J.D. Salinger, Malcolm Lowry, William Faulkner, Zora Neale Hurston i el gran Truman Capote, especialista en relats breus, com aquell que du per títoUn arbre de nit.
«El tren emergí de la fosca, tot llançant un vapor enlluernador, i s'aturà a l'andana. Kay reuní la seva parafernàlia i pujà al darrer vagó. Aquest era una relíquia. Interiors vells, consumits seients de felpa roja, i unes ratllades motlures de color iodat. L'antiga làmpara de coure que penjava del sostre semblava fora de lloc i li donava un toc romàntic...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.