Thuburbo Majus

Aimat, que és de Fahs, mai no ha visitat les runes. Formen part del seu paisatge però ho ha ignorat. Es deuen haver ignorat mútuament. Habitat per berbers i per fenicis, el lloc va esdevenir colònia romana. Hi passaren els vàndals, els àrabs i un fort terratrèmol. La destrucció. Fou l'any 1857 quan l'arqueòleg francès Charles Tissot ho va rescatar de l'oblit i es va posar com un dels millors llocs arqueològics de Tunísia. Aimat no sap aquestes històries que vénen als llibres, però admira les coses que romanen prop de casa seva des de fa milers d'anys.

A l'entrada hi ha els guardians que, encara no alliberats de la fredor del matí, fumen i beuen te a les totes. És una hora en què no s'hi veu ni un sol visitant i, amb els centenars de metres que encara conserven rastres dels vells temps d'esplendor, tot el panorama està a les mans -a la mirada- de nosaltres que, amunt i avall, descobrim les runes que lluiten contra els anys. Tancar els ulls per imaginar-ho ple de vida i moviment? No. I ves a saber quines històries guarden els mosaics de les termes, ara en procés de restauració! Quanta gent, quina vida! Però a poc a poc tot s'ensorra, i si es vol retenir el passat sempre és una reconstrucció. Cansats, amb la memòria ben carregada d'imatges, donam l'esquena a l'arqueologia i, entre els terrossos i la corretjola primarenca, emprenem camí cap a la carretera que du a Fahs.