10/03/07 0:00
TW
0

MIREIA GARCIAS. Inca.
Pep Roig inaugura avui a Can Fondo, Alcúdia, l'exposició Pep Roig, a Alcúdia. A la mostra es presenten treballs escultòrics realitzats entre el 2000 i el 2007 i pintures dels darrers anys, que obren una nova línia pictòrica en la trajectòria de l'artista. L'exposició es podrà visitar fins al 15 d'abril. Can Fondo es troba davant per davant de Can Torró, on l'Ajuntament d'Alcúdia i la Fundació alemanya Bertelsmann han muntat una biblioteca, centre de comunicació i cultura al servei de la comunitat local. «Tot això respon a una política de transformació de la ciutat que es remunta als anys noranta», diu, recordant que ell, com a periodista del Grup Serra, va seguir el tema de prop. «És un lloc preferencial pel respecte a les persones, a les coses i a la seva història. Un és sempre ben acollit», conclou l'artista, que sempre ha demostrat ser un admirador d'Alcúdia, un lloc on sempre retorna amb la seva obra.

Entre pintures i escultures destaca la presentació de Fragmentos de Tierra Vaga, obra en la qual treballa des de fa vint anys. «És un retrat de família, per això el quadre es va fent sempre». El títol està influït pel llibre de contes de caire surrealista de l'escriptor i company Enrique Lázaro Nuevos cuentos de la Nueva Tierra Vaga. De la mostra destaca l'originalitat del suport sobre el qual treballa. Moltes vegades uneix diferents posts de fusta i les superposa com a continuació, o insereix teles en posts o pinta sobre paper de diari o cartró. Aquesta conjunció d'espais i materials la traspassa al camp pictòric. Per exemple, combina la figuració a la post de dalt amb un paisatge abstracte insinuat per un ferro ondulant a la post de baix, o una obra pictòrica es veu completada amb una escultura encara que independent a l'espai. Roig utilitza diferents colors sempre vius. «Som un enamorat dels blaus i vermells i no tant dels grocs».

El treball escultòric exposat pertany a una sèrie abstracta que, a través de filferros, com si es tractàs de mòbils, realça el buit seguint la gamma de colors esmentada abans. També hi ha alguns treballs en ferro de vessant cubista, en el qual se superposen els plans de l'objecte representat, com succeeix a La caixa del temps roig. Ubicada sobre un pedestal de ferro negre rovellat, n'inclou un altre que s'obre a tall de fornícula amb una peça vermella de ferro corbada que es reflecteix en una planxa còncava d'acer inoxidable. El reflex de la peça crea noves formes: «El que mira és el creador, a través del joc del moviment es veuen noves figures», diu proposant un joc amb l'espectador. Pep Roig assegura que és un enamorat de la vida: «En la meva obra cerc el moviment, allò orgànic».