Jovellanos i una cuca de llum (1801)

Miquel Ferrà i Martorell08/03/07 0:00

Es mogué entre el govern i els polítics una mena de «caça de bruixes». L'any 1800 és organitzada una campanya per a destruir els elements enciclopèdics més progressistes, entre els quals, Jovellanos. Els homes de confiança de Carles IV no es fan enrere al davant de mil indignitats. Els despatxos són plens de denúncies anònimes, de processos que cap tribunal ha de jutjar. Uns van a la presó i altres al desterrament. Les víctimes són nombroses i diverses: Urquijo, el bisbe de Salamanca, el bisbe de Conca, la comtessa de Montijo, Meléndez Valdés i... Gaspar Melchor de Jovellanos. Són tractats com enemics de la societat, de la religió i del tron. Tal dia com avui es decidia la trista sort d'aquest darrer i dies després, d'aquell mes de març de 1801, era detingut i conduït a Mallorca. El 18 d'abril arribava a la Cartoixa de Valldemossa, on restà confinat. Això els semblaria poc als seus enemics i aleshores, el 5 de maig de 1802, es decideix que sia tancat en el Castell de Bellver, on va estar quasi sis anys. La presó i els sofriments que portava foren contestats, per part de Jovellanos, amb una gran fermesa d'ànima i quan li consenten tenir llibres i estudiar és quasi feliç. Escriu obres de primera importància com el seu «Tratado teórico-práctico de la enseñanza», «Memorias histórico-artísticas del Castillo de Bellver», a més de versos i altres escrits que resten fragmentats. Li donen la llibertat el 22 de març de 1808, quan acaba de pujar al tron Ferran VII. I contarem aquí una curiositat. En els moments d'angoixa, de més fosca i plany, sota les voltes de Bellver, la millor companya de l'escriptor, pogué ser una cuca de llum:

«Li vull contar, encara que només dia per tal que vostè es pugui riure de la meva estupidesa, una de les meves il·lusions bellveriques. Estava jo tancat, i totsol, a les fosques, una de les primeres nits, i estava ja enllitat, encara que sense son, quan en obrir els ulls vaig veure amb sorpresa un llumet groguenc, molt viu, proper al meu llit. La primera idea que m'acudí per explicar aquell fenomen és que clivellats alguns blocs de marès per la vellesa de l'obra, deixaven entrar la llum de la lluna, i sense reflexionar que això era impossible en murs de doble gruixa, ben farcits de pedra i morter, em vaig tornar dormir. Aquesta il·lusió durà algunes nits, fins que observant que hi havia altres llumets semblants sota el bufet de lectura, vaig baixar a mirar-los de prop, i vaig veure que la llum sortia de la papallona de cuca de llum que solia sobrevolar la meva llumenera. La vida d'aquest insecte és molt breu, puix que apareix al final de la primavera i al cap d'un mes desapareix...»

En el castell podeu veure les peces que va recórrer i la cambra on va escriure Jovellanos i en els murs de la terrassa els noms gravats a punta de cullera pels oficials napoleònics que estigueren allà presoners després de la batalla de Bailén. Altres noms corresponen a combatents de les guerres carlistes. Una làpida propera al portal d'entrada recorda el fusellament del general Luis de Lacy el 1817, heroi de la guerra del Francès i militant liberal.

En els pinars del bosc i enmig d'una placeta se li va dedicar un monument commemoratiu.