Lector precoç, als deu anys Ponç Pons (Alaior, 1956) admirava Cervantes amb la seva ploma. Temps després és ell qui poleix les palaules per veure-hi amb claredat, a l'estil d'Espinoza. La darrera publicació del poeta, Nura (Quaderns Crema, 2006), fa setmanes que està exhaurida i ara espera una nova reedició. Ponç Pons rebé aquesta setmana el premi Ramon Llull.
-Nura és el nom antic que hi donaven els fenicis. Jo li he posat Nura perquè m'he temut que les meves referències em duen sempre a Menorca. Aquest llibre és una reflexió sobre una sèrie de temes que pens que ens interessen i preocupen a tots: política, filosofia, teologia, ecologia, etc. Però per mi és, sobretot, un tractat d'enyor i d'illomania. M'han dit que és el meu poema més ideològic. Jo hi he dit tot el que pensava. La literatura és el meu compromís amb el món.
-Per què «Nura», terra de foc, com a títol del poemari? Què té Menorca?
-Heu estat quatre anys polint aquest llibre. Ara, quins projectes teniu en marxa?
-Sempre faig feina amb tres o quatre llibres alhora i quan un se'm bloqueja, pas a un altre. Aquest és un llibre que he corregit durant molts d'anys. Com deia Stendhal, el talent és una llarga paciència. Ara tenc quatre obres passades en net. Una novel·la, La vida eterna; un llibre de pensaments i aforismes, Terra a les ungles; una obra de teatre i un llibre de poemes molt avançat.
-Sou un conrador de diversos estils.
-Som bàsicament un poeta, però també un gran amant de la literatura. El que vull és fer literatura, perquè és la meva gran passió. La literatura m'ha conformat com a persona. Som allò que llegim i tenim el que dam.
-Què ha significat per vós aquest premi Ramon Llull?
-La vida m'ha donat dos premis, els meus dos fills. A part d'això, un premi serveix per saber quants d'amics tens. Però jo escriuria encara que no m'hagués de llegir ningú. Aquest premi m'obliga a continuar fent feina per la nostra llengua i la nostra cultura.
-Escriviu de nit, amb ploma, tinta blava i envoltat de natura. Què us aporta aquest entorn?
-Jo era un poeta romàntic i em vaig acostumar a escriure de nit. M'agrada escriure el vespre i amb espelmes. Escric al camp dins una caseta de còdols envoltat d'animals amb noms d'escriptors o assegut defora, al terra. Aquesta per mi és una manera de viure i d'entendre el món.
-Què és per vós escriure? Es pot viure tan sols d'això?
-Escriure per mi vol dir escriviure. És una part del meu ésser i en certa manera escric com una mena d'obligació moral. Una llengua malalta com la nostra necessita gent que la salvi. Escrivim per salvar la llengua. Pel que fa a viure de la literatura en català, avui és pràcticament impossible. T.S. Elliot ja ho deia, hem de fer una feina que estigui al marge de la creació per ser independents, per ser lliures. Jo al matí faig de missioner, converteixo infidels perquè llegeixin i estimin la literatura. El capvespre faig de pagès i de literat. Crec que les dues feines es complementen.
-Quina salut pronosticau a la literatura catalana?
-Jo crec en la literatura catalana, no existeix literatura menorquina o mallorquina ni res. Hi ha literatura catalana i punt. Avui per mi la literatura catalana ha perdut el rumb, l'ètica i el cànon, i no m'agrada gens veure les baralles ni disputes que hi ha entre escriptors. El meu món no és d'aquest regne. No m'interessa gens. Això fa molt de mal, la millor resposta és el silenci.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.