Explica Francisco Alemán que «a la capçalera del fulletó hi figuraren en el seu moment el doctor Veron i el doctor Sue. El doctor Veron fou el que inventà la fórmula famosa que llavors es va ampliar a l'entrega de quadernet o al capítol radiofònic. Es tracta del 'continuarà en el proper número' com a validesa per continuar». També se'ns fa entendre que no cal confondre el fulletó amb l'aventura, ja que es tracta de dues formes d'atenció radicalment diferents.
El fulletó és un fenomen totalment urbà, mentre que l'aventura és tramada a través dels paratges naturals i els viatges. L'aventura va per cel obert, pels naufragis i les illes desertes, per la mar i pel desert. Però el fulletó, com ens fa observar Alemán, troba «la seva més viva eficàcia en la persecució urbana amb vehicles de tracció animal i un enfilall de carrerons de mala il·luminació. Això fa també que en lloc de persones, el gran protagonista del fulletó urbà sigui la pròpia ciutat. Es el cas dels relats «Els misteris de París» (1842), d'Eugène Sue (París, 1804-Annecy,1857) i de Paul Feval, «Els misteris de Londres», aquest, però, sota el pseudònim Sir Francis Trolopp. Hi haurà també un argument de «Los misterios de Barcelona» (J. Codina, A. Marro, 1915) que serà portada al cinema. I de la mà d'Eduardo Infante y Olivares tendrem, igualment, impresos a Can Guasp, «Els misteris de Palma» i que surten a la llum, en dos toms, els anys 1866 i 1867.
Miquel Forteza escrivia que «a la novel·la hi ha de tot: assassinats, desafiaments, suïcidis, violacions, contraban, profanació de cadàvers, pirateries, guerres i, entre d'altres més desgràcies, l'epidèmia de còlera que ompli Palma de malalts i morts... Personatges de tota mena que es mouen pels escenaris de Ciutat, el carrer de l'Argenteria, el de Sant Jaume, la plaça de Ses Copinyes, Cort, el carrer de Ses Minyones, el carrer de Sant Nicolau, el teatre del Príncep, els estudis dels fotògrafs, les sales clandestines de joc, els prostíbuls i l'aleshores nou barri, extramurs, de Santa Catalina: «El rafal de Santa Catalina, vora la mar i fora de les muralles, és ocupat exclusivament per mariners i pescadors.
S'ha de ressentir aquest barri del que pateixen quasi tots els de la seva espècie: exceptuant el seu carrer principal espaiós i recte, que serveix de camí, tots els altres són estrets i tortuosos, sense un pla preconcebut i a gust del propietari. L'enemic d'aquest rafal és la muralla; dins la zona tàctica, els seus edificis són curts d'aresta, i, fins i tot en les obertures, hi han de fer servir el seu ofici els enginyers militars. Per això les cases són de poca estètica, construïdes només per guarnir del mal temps els seus habitants. Aquesta població és, de costum, predominantment femenina; els homes, en ús del seu ofici mariner, rares vegades són vists de dia, exceptuant els molt vells i, encara aquests, mentre pugui ser, s'entretenen a composar xarxes sota la muralla, a la part del contramoll... Santa Catalina és, doncs, una mena de república primitiva, on es respecta molt el múscul esforça gat, els doblers i el càrrec que hom exerceix a la marina. El patró de vaixell ho és a la mar, en el carrer i, fins i tot, a casa seva... El contraban amb Alger és el recurs únic de tots aquells que no són de carrera o no pesquen: vida atzarosa i plena d'entrebancs, acceptable a manca de quelcom menys dolent...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.