Escriu l'autor britànic Eric Whelpton el 1953, en el seu viatge a les illes, que Gènova, aquest tranquil rafal mallorquí, amb unes belles coves naturals, «és un indret amb encís rural, tot i que el trobam prop de Palma. Durant l'estiu resulta relativament oratjat i quasi totes les cases gaudeixen d'una bella vista sobre la badia. Més enllà dels punts d'aturada del tramvia, el carrer principal es perd entre horts i sembrats. Camins en escala ascendeixen per vinyes i jardins i donen al paisatge una lleugera semblança amb Fiésole, també sobre una muntanyeta als afores de Florència».
«Whelpton coneixia bé tots aquells angles de la Mediterrània. Havia publicat, igualment, By Italian shores, entre d'altres llibres més apropats al seu país, com The intimate charm of Kensington, Paris today o The book of Dublin. No pogué conèixer Natacha Rambova, ja desapareguda d'aquell indret, encara que la seva casa, el xalet 'Los Escalones', marcat amb el número 89, estava allà mateix, després d'haver servit de residència durant la guerra civil a l'aviador Ramon Franco, la seva segona esposa i la seva filla. Trobareu la recreació literària d'aquesta aventura del germà del 'Caudillo' a Mallorca a la meva novel·la: El misteri del Cant-Z 506 i mentrestant, tornem a la figura de la Rambova, que a més d'esser la propietària de 'Los Escalones' va disposar, en règim de lloguer, de les coves, que recomanam visitar i on va celebrar algunes de les seves festes exòtiques. Sobre la personalitat de l'actriu, escoltem Gilbert Guilleminault: «Rodolfo Valentino acabava d'enamorar-se bojament de la filla d'un milionari nord-ame ricà Winifred Hudnut. Influïda per la seva amiga, la famosa Nazimova, la rica al·lota, que freqüentava els ambients d'Hollywood, canvià el seu nom, massa saxó, pel de Natacha Rambova. Era una dona molt maca, intel·ligent, que amagava, sota un orientalisme d'opereta i un aire indiferent, una ambició i determinació barrejades amb un gran orgull. Amb els seus abrics de vellut negre, els seus turbants de seda, les seves joies bàrbares i les seves ungles daurades, representava, sens dubte, el cim de l'artifici si no tingués també un parell de peus sòlidament plantats en terra i un cervell calculador...»
Adolph Zukor, en les seves memòries, explica que Valentino tirava els diners a mans plenes per a complaure-la. Era com si ella i ell es trobassin sostinguts per una força natural. Li augmentaren els salaris molt més enllà del que s'havia estipulat en els contractes i mai no n'hi havia prou.
Aquest matrimoni tampoc no anirà bé. Natacha governa Rudy i li diu, fins i tot, d'esquena als directors de les pel·lícules, com ha de fer una escena o n'ha de rebutjar una altra. Divorciat de la primera esposa, Rambowa i Valentino es casen a Indiana. «El pitjor és que Valentino dóna sempre la raó a Natacha. És una adhesió cega convertida en la broma de tot Hollywood. L'heroi porta al braç una bracerola que ella li ha regalat i ho fa en senyal de submissió. Llevar-se-la del damunt, creu que li portaria mala sort. Tant és així, que quan un director li suggereix que, per necessitat de treball, se la tregui una estona, cau en estat de catalèpsia.
Acabaran separant-se. Abans, viatgen per Europa. París, la Costa Blava francesa, Jean-Les-Pins a un castell del sogre...Tanmateix no se suporten i el divorci és inevitable. Passats els anys, la mort de Rudy a causa d'un atac d'apendicitis, el 1927, els separará del tot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.