Miquel Barceló i Josep Nadj donen forma a «Paso Doble» per mitjà de la «lluita» amb el fang

Els artistes presentaren ahir a la Llonja l'espectacle «performance» que s'escenificarà tres dies a Palma

TW
0

Com una obra filla de la de la Seu, Miquel Barceló presentà ahir a Palma Paso doble, un espectacle visual en el qual ell mateix i Josef Nadj s'endinsen en l'obra de l'artista felanitxer fins a fer-se'n part integrant.

La Llonja fou l'escenari de la presentació d'una performance que reconstrueix el procés de creació d'una obra pictòrica per mitjà de l'argila. Un bon grapat d'«amics i coneguts» assisteren ahir a l'assaig general de l'espectacle, que a partir d'avui es podrà veure de franc a l'edifici gòtic.

Palma és el tercer indret on es representa Paso Doble, que s'estrenà al Festival d'Avinyó i que després es podrà veure a París i a Nova York.

Miquel Barceló i el ballarí i coreògraf serbi Josef Nadj són els protagonistes d'aquest espectacle, que té com a únic element escenogràfic un sòl de fang i un mural d'argila amb una capa blanca. Les mans i els peus dels dos protagonistes són els estris principals dels quals disposen per fer una creació diferent per a cada espectacle, i que va canviant de forma a mesura que l'obra avança.

La funció comença amb el batec del mural de fang que pren vida, i que a poc a poc va rebent punyades i es cruia. Els cops de puny i les puntades de peu a l'argila fresca són una constant de tot l'espectacle. Els dos artistes s'armen també de pales i de diversos instruments per desfigurar el mur llis i per redefinir-lo.

Tocs marrons
A poc a poc, els vestits negres de Barceló i Nadj van agafant els tocs marrons de l'argila fins a quedar-ne ben tapats. Amb això, els artistes pretenen donar vida a l'argila com a matèria viva, fresca i canviant. Una vegada acabat el primer procés, els dos creadors s'asseuen damunt gerres també de fang per contemplar l'obra.

El que es podria intuir com la segona part de l'espectacle arriba amb la incorporació a l'escena d'animals i altres «éssers imaginables» que, igual que els autors, passaran a formar part del quadre. Gerres i alfàbies de fang fresc serveixen a Barceló i a Nadj per modelar les caretes més inimaginables. Una girafa, un hipopòtam, un gall, i tot allò que sigui capaç d'intuir l'espectador, s'integren literalment al mur, al qual són tirats amb força.

La lluita amb el fang esdevé una fita primordial quan, talment un collage, Barceló hi incorpora Josef Nadj i l'«orna» amb altres gerres. El retoc final és també a càrrec del felanitxer amb una mànega per escampar argila blanca sobre tota la creació.

Paso doble finalitza quan els dos creadors, com si fossin cucs, s'introdueixen a la seva pròpia obra, un cop enllestida.

El goig de Miquel Barceló pel fet d'actuar a «ca seva» resultà evident al llarg de la representació i en acabar, el felanitxer es tragué de la butxaca una càmera fotogràfica per retratar el seu públic mentre aquest l'aplaudia.