El passeig de na Camel·la de Manacor ja no és el que era. Les seves cases noucentistes, de principi del segle XX, foren construïdes amb una influència modernista i juntament amb el passeig va significar «l'orgull» de la Vila.
Avui per avui, aquestes cases no han estat protegides per part de l'Ajuntament i, a poc a poc, es van esbucant. L'any 2006, el Consistori manacorí havia de revistar el Catàleg de béns patrimonials i una part d'aquestes cases havien estat catalogades per poder ser-hi incloses.
El temps passa i l'entorn de l'emblemàtic passeig perd la seva fisonomia original enfront de les excavadores i els bastiments. La preservació de les cases del passeig d'Antoni Maura, conegut popularment com na Camel·la, ha estat motiu de debat a la Sala i ara comencen a sortir amb força veus sobre la necessitat de preservar aquest entorn.
Els habitatges, d'una barreja d'estètica modernista amb l'eclecticisme de caràcter popular, havien estat construïts a partir de 1909 sota una normativa fixada per l'Ajuntament que tenia com a objectiu crear un nou paisatge urbà amb una estètica de tall classista sobretot en les mènsules de les balconades, les faixes i les cornises, sempre dins una concepció eclèctica i diferenciadora.
A principi del segle passat, Manacor no restava lliure als nous corrents que influïren l'activitat artística i arquitectònica, i això es reflectia sobretot en els aspectes ornamentals de les façanes d'aquests habitatges.
Avui, al passeig hi ha un bon grapat de solars en obres o bé ja s'hi han elevat pisos de fins a tres altures. L'entorn uniforme creat fa ara prop de cent anys ha quedat malmès i són poques les cases que han estat rehabilitades per particulars.
L'arqueòloga municipal, Magdalena Salas, explica que el passeig de Na Camel·la fou el primer intent d'urbanització de Manacor i el que es va aconseguir és que tots els habitatges tinguessin una morfologia bastant similar. «Són cases amb un estil influït pel modernisme», afegeix.
Per la seva banda, la historiadora de l'Art i candidata del PSOE a l'Ajuntament, Júlia Roman, destaca la necessitat de la catalogació de tot l'entorn «com a únic passeig del segle XX».
L'any 2002, la reforma del passeig per part del batle Riera ja desfermà una allau de crítiques perquè es perdia part del seu valor històric. La manca d'un catàleg de patrimoni industrial també s'evidencià en l'enderrocament de l'emblemàtica fàbrica de les pintes al mateix passeig de na Camel·la. En aquesta ocasió, ningú ni cap document no varen impedir la seva demolició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.