La Fornarina (1902)

Li deien La Fornarina i en aquesta data, la premsa de l'espectacle, la proclamava la reina del «couplet». Aquest gènere de la cançó, per altra banda i en aquells moments, es trobava en el seu cim i comptava amb cronistes especialitzats, això malgrat dir-se, tals espectacles, i entre la gent intel·lectual, el «género ínfimo». Àlvaro Retama, gran coneixedor d'aquestes històries, escrivia que «el 1902, la moralitat dels teatres d'orientació alegre no era excessivament molesta. El rigor de les autoritats puritanes s'ha via endolcit i això va permetre el funcionament de la Sala Japonesa, de Madrid, delitós, alegre, perfumat local situat en el 16 del carrer Alcalá, on eren representades pantomimes de les quals formaven part artistes nacionals i estrangers, tot per divertir un públic afeccionat a la música lleugera. El director artístic de la Sala Japonesa, prestigiós creador d'espectacles tot fent servir dones boniques, melodies suaus, cançons intencionades, va recórrer molts indrets de la Cort per aconseguir belles al·lotes que volguessin actuar en escena tot vestint una suggerent indumentària. En el cor del teatre de la Zarzuela localitzà Consuelo Vello Cano, que (tal dia com avui) ingressava en la companyia amb un sou diari de sis rals, i en oferir-li un contracte per tal que s'exhibís en la Japonesa, se li pagaren tres pessetes. Això fou per a ella sentir el corn de la fortuna. Els espais de la Sala Japonesa eren freqüentats per una concurrència intel·lectual que harmonitzava les tasques literàries amb el culte a la fragant hermosura de les artistes de la casa. Entre els més fidels parroquians hi figurava un periodista il·lustre que posà nom artístic a Consuelo Vello Cano, La Fornarina, rebutjant, d'acord amb els seus camarades competents els pseudònim de Rosa de Te, que ella havia triat abans. La Fornarina debutà amb un paper insignificant d'esclava mora en el Pachá Bum-Bum, una extravagància musical que avui anomenaríem ballet, escrita pel ballador francès Balazy, i molt ben acollida per la Confraria del Bon Humor, que omplí el teatret de gom a gom en el carrer Alcalà durant moltes nits. Però l'èxit personal de la nova preferida de l'espectacle, malgrat fos provocador d'una pujada de sou, no alleugerà la seva lamentable situació econòmica».