La premsa escàndol (1900)

De vegades pensam que la premsa d'avui, i la televisió també, amb programes del que en diuen «reality-show» o «notícies del cor» han inventat alguna cosa més digna de crítica que d'elogi. Però no és així. Podríem assegurar que aquesta casta de notícies escàndol han existit sempre. és el cas del periòdic que aparegué a Madrid en començar el segle XX i que s'anomenava El escándalo, motiu pel qual tingué molta venda a la capital de l'Estat i a les de les províncies. Com aquell que diu, portava tan «escandaloses» noves que els lectors el se prenien de les mans. Cada número d'aquell periòdic movia plets, indignacions i desafiaments. Els seus redactors hagueren de suportar agressions enmig del carrer i no ens pot sorprendre gaire, aquest extrem. Un dels exemplars assegurava, com diu l'historiador Federico Bravo, que la llet que es servia a un popularíssim cafè de Madrid, el Gijón, en el passeig de Recoletos, era la que ja havia fet servir la marquesa de La Laguna per a banyar-se i suavitzar la seva epidermis. Sia veritat, sia mentida, el que sí és cert, és que el periòdic sabia treure informació dels criats de les cases nobiliàries. I tanmateix, els periodistes no s'ho passaven gaire bé a causa de les dificultats econòmiques. Els diaris eren més o menys llegits, però poc comprats. O en altres mots, un sol exemplar passava per un caramull de mans. Es queixava un redactor dels sous que li pagaven amb aquesta glosa: «Si el director del diari/ no ens augmenta el salari/ acabarem malament/ d'un fort espasme creixent...». I segueix explicant l'esmentat cronista que «la gent reia amb aquestes enginyositats dels al·lots de la premsa, i de vegades, també se'n riuen els directors dels periòdics, homes poderosos amb els quals volen comptar els cacics i els polítics perquè són, ja aleshores, el quart poder; però rares vegades apugen els jornals i, ben sovint, un periodista de segona és també un mort de fam...»