Quatre artistes illencs 'acompanyen' les «Memòries d'un Museu» de Pere A. Serra

Les tres litografies i la caixa complementen una edició limitada i numerada del volum

Joan Bennàssar, Joan Costa, Ramon Canet i Maria Carbonero vora les seves obres a Es Baluard.

TW
0

Tres litografies i una caixa escultòrica protagonitzen l'edició limitada i numerada del llibre Memòries d'un Museu. Diàlegs a Es Baluard, en el qual Pere A. Serra rememora el procés de gestació del centre d'art, com també els obstacles que van aparèixer en el camí de la seva creació.

Maria Carbonero, Ramon Canet, Joan Bennàssar i Joan Costa han ideat quatre propostes que coincideixen a presentar el moment creatiu en què es troben.

La caixa que conté les tres litografies i el llibre ha estat dissenyada per Joan Costa i és la continuació dels collages blancs en els quals treballa en l'actualitat. «Es tracta d'un detall d'una de les meves peces escultòriques de la meva sèrie Bosc, que està lligada a les exposicions que he realitzat durant el 2006», va afirmar l'artista. La caixa, realitzada en cartró de cotó basada en superposicions de plànols, «juga amb la incidència de la llum, que acaba i completa la peça». Maria Carbonero, per la seva part, ha ideat una de les seves figures «anònimes», segons la pintora. «És un rostre ambigu en tres colors sobris, blanc i negre per al personatge i ocre per al fons». Per Carbonero, treballar amb litografies permet l'entrada d'«allò imprevist». «No és fàcil. Fa molts anys que utilitz aquesta tècnica, però mai no és possible preveure com quedarà. La sorpresa forma part del resultat».

«Acompanyament»
«La meva proposta reflecteix el meu present artístic, amb una obra que ha de ser molt sensual», va assegurar Ramon Canet. I oscil·lar entre el caos i l'ordre de manera inconscient, una constant a les seves peces. No ha volgut interpretar Memòries d'un Museu. Diàlegs en Es Baluard, sinó «acompanyar els texts».

La tercera litografia, de Joan Bennàssar, desenvolupa el concepte de «desig», va dir l'autor. «La dona sempre representa el desig, que a l'obra exprés a través d'una imatge femenina en tons vermells». Després de treballar durant anys el món masculí, ara indaga el sexe oposat, al qual ret «culte». «És la part més guapa». Per què aquest interès per la dualitat home-dona? «Té reminiscències ancestrals. En el fons, sempre tornam a les nostres arrels», manifestà Joan Bennàssar.