L'escorxador municipal (1905)

Miquel Ferrà i Martorell30/01/07 0:00

Ahir era un escorxador, avui un centre cultural i d'esplai. Dins el recinte, hi funcionen un cinema, un supermercat, alguns restaurants, bars, una cerveseria, algunes botigues, sales per a diverses activitats ciutadanes, jocs infantils, exposicions etc. Però aquestes complexes instal.·lacions no tenien abans altra funció que la de proveir de carn els mercats del municipi. Així, l'escorxador, construït de 1905 a 1909 a un solatge conegut com l'hort de Sant Joan o Cals Enegistes, a la zona que delimitava l'eixample i el camps de conreu, sobre uns 7.480 metres quadrats, havia guanyat, amb la seva maqueta i plànols, el primer premi de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1906. Aquest conjunt d'edificacions es composa de dos pavellons simètrics que donen a la façana principal, una nau central, una sala semicircular, quioscs, dependències diverses, un tancat de maó i retxats, carrers i carrerons, espais ajardinats... Hom pot tenir la sensació de trobar-se al davant de l'estació central d'una xarxa ferroviària. El que veim és, però, una manifestació entre industrial i modernista de ferro i vidre combinats amb la rajola premsada. Observem la decoració de ferro forjat amb capricioses curvatures «art nouveau», frisos de metall amb reminiscències clàssiques, fustes nobles per a determinades cabines i casetons amb talla de palmetes, volutes o rosaces, fines columnes hispanoàrabs de ferro fus, balconades i pontons, mènsules que mostren un ornament al bell mig en forma de baldufa...

Amb poques paraules: allà on eren sacrificats milers d'animals, la solemnitat de les ares antigues. L'autor de tot això, Gaspar Bennazar (Palma 1869-Barcelona,1933), l'home que va saber interpretar una mena de narrativa arquitectònica urbana per a la «nova» Palma. Un escriptor que passà per aquí amb automòbil l'any 1910 fou el també polític i periodista Prudencio Rovira, gran amic d'Antoni Maura, el qual conta que després de «canviar cordials salutacions i encaixades de mà amb Mister Dillon, un home de devers cinquanta i tants anys, magre, sobri de paraules, serenitat de gest, grisenca la barba, blaus els ulls, extraordinàriament curiosos i expressius, amb més aparença d'home de laboratori i d'aula que de reporter d'un periòdic, pujam tots a l'automòbil del meu amic mallorquí, magnífic 40 H.P. de xassís estret, motor potent, carrosseria descoberta i baixa, cotxe, en resum, molt preparat per a devorar intrèpid les majors distàncies i salvar àgil les majors altures. Tot es necessita per a la nostra excursió. Sortim de Palma per la Porta Nord, la que emboca amb la carretera de Valldemossa i Sóller. Palma cerca el confort i la higiene esbucant les seves magnífiques però inútils muralles. Un bell eixample urbà comença a aixecar les seves edificacions a la vorera de l'antic camí de ronda ...».

Prudencio Rovira, autor d'obres com «El campesino Gallego» i «Tierra Balear» col·laborava habitualment amb el «Diario Español de Buenos Aires» i per tant, la seva signatura, era ben coneguda per part dels emigrats mallorquins.