Un nou jaciment d'or, a l'Estat brasiler de l'Amazones, és avui un formiguer de milers de persones que viuen entre el fang, la malària i el somni de la riquesa «fàcil». Però l'altra cara d'aquest somni és la destrucció de la selva verge i la tala indiscriminada.
L'or es descobrí per casualitat el novembre passat i ja sedueix 4.000 persones, segons la batlia de la ciutat més pròxima, i 8.000 segons la Policia Militar, que només té dotze homes per imposar l'ordre a la mina més al·lucinant des de la llegendària de «Sierra Pelada».
Batejat com «Eldorado de Juma», aquest lloc atreu miners il·legals, especuladors, obrers mal pagats i joves prostitutes. El jaciment és entre el municipi d'Apuí i el de Novo Aripauña, a 450 quilòmetres de Manaos, la capital de l'Estat de l'Amazones. Apuí, a 75, n'és el poblat més proper. La petita ciutat, de 20.000 habitants, era una de les darreres fronteres de la colonització agropecuària organitzada pels dictadors militars en els anys 70 i 80. Ara, Apuí és la nova meca per als cercadors de riquesa entorn dels inflats negocis -molt més rendibles que l'or- de vendre menjar, subministraments, combustibles, equips, eines i dones.
Cada dia hi arriben més miners, amb vaixell, camions, autobusos i bísties, i també a peu. Des d'allà han de travessar 70 quilòmetres amb vehicles totterreny a través de camins de terra i de fang, creuar amb llanxes ràpides el riu Juma i caminar per dins la selva. Com els pioners, la majoria du eines lleugeres i palanganes de fons cònic, fetes de fusta o de metall.
Aquest és l'instrument bàsic per colar el fang del maltractat riu. L'objectiu són les anhelades pelletes d'un or tan concentrat que, segons els miners, ni tan sols és necessari amalgamar-lo amb mercuri. Un dels rumors, que corren com la pólvora, és que encara no se n'ha trobat la veta principal.
L'eina més important de devastació és la serra elèctrica, per tallar arbres que poden fer 40 metres d'alt i per obrir-se pas en la densa i humida selva. De moment, se n'han desforestat més de 30 hectàrees. Els troncs i la fusta de centenars d'arbres talats s'empren com a barreres de contenció i per alterar el curs de les aigües. També es fan servir per construir habitatges precaris, amb un sostre de plàstic i amb branques, als campaments fuetejats per la pluja.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.