L'IEB rememora Llorenç Villalonga a Madrid amb la presentació de «Bearn»

El volum, amb il·lustracions de Damià Jaume, commemora els 50 anys de la publicació

El director Jaime Chávarri; el president de l'IEB, Gabriel Janer Manila; el president del Govern balear, Jaume Matas, i el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en l'acte de presentació a Madrid.

TW
0

La seu madrilenya de l'Institut Cervantes es convertí ahir en l'escenari per a la presentació en societat de l'edició de luxe publicada per l'Institut d'Estudis Baleàrics de la cèlebre novel·la de Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de las muñecas, que ha estat il·lustrada pel pintor mallorquí Damià Jaume. Amb aquesta edició es commemora el cinquantenari de la publicació d'aquest clàssic de la literatura espanyola. Durant l'emotiu acte, l'esperit de Bearn hi va ser present no tan sols per mitjà de les paraules dels diferents convidats, sinó també d'algunes imatges de la pel·lícula que amb el mateix nom va dirigir Jaime Chávarri el 1982, un any abans que Seix Barral reeditàs el volum, acompanyat d'un pròleg de Baltasar Porcel.

L'encarregat d'obrir la celebració va ser Gabriel Janer Manila, president de l'IEB, acompanyat també pel president del Govern balear, Jaume Matas; el conseller de Cultura, Francesc Fiol; l'escriptor i crític José María Gaelbenzu; el biògraf de Villagonga, Jaume Pomar; i el director i la guionista de Bearn, Jaime Chávarri i Lola Salvador respectivament. Durant el seu parlament, Janer Manila recordà la «vigència i l'actualitat» del text, que a parer seu ha de servir «d'estímul» als altres escriptors. Segons ell, Bearn o la sala de las muñecas és la «novel·la d'un món feliç» que ha de ser alhora «una festa per a la intel·ligència del lector».

Per la seva banda, Guelbenzu centrà el seu dircurs en l'estudi de l'obra, en la qual es posen en contrast una primera part centrada en «la representació fàustica de la recerca de la veritat» combinada amb la «passió», i una segona part en la qual es reflecteixen «l'amor vertader i la serenitat conjugal». Segons Guelbenzu, el sentit del pas del temps és l'element articulador entre aquestes dues «visions del món», per convertir aquesta novel·la en una «proposta intel·ligent i valuosa». Finalment, el crític declarà que la «lucidesa de Villalonga combinada amb l'elegància del seu estil» fan de l'escriptor «un vertader arquitecte» de la composició literària.

Jaime Chávarri prengué després el torn de les intervencions, assegurant que l'adaptació cinematogràfica que realitzà del llibre de Villalonga és «fidel a l'esperit de la novel·la», però amb «certes traïcions» derivades de la mateixa adaptació al cinema, sobretot perquè es tracta d'un llenguatge basat en «accions concretes». Una de les dificultats d'aquesta tasca, recordà, era intentar reflectir el pas del temps, que resolgué amb la mort «precipitada» de la protagonista. Lola Salvador, que s'encarregà de crear el guió del film, descrigué com «un luxe en la seva carrera» el fet de poder trescar per Mallorca a fi d'investigar una mica més sobre l'autor i l'obra, i recordà amb entusiame les llargues entrevistes que va mantenir amb l'esposa de Villagonga, Maria Teresa Gelabert. «La novel·la conté milers de veus i d'espais, però la meva funció havia de ser resumir-ho tot en un guió per a una pel·lula d'una hora i mitja», indicà.

També explicà que una part important del film se centra en les relacions entre el senyor de Bearn i el capellà, com també en les relacions del matrimoni per tal de ser «fidels a la bogeria mallorquina i de l'autor, així com a les coses que aquest amagava». Per la seva banda, Jaume Pomar, biògraf de Villalonga, repassà breument la vida de l'autor de Bearn o la sala de las muñecas, que segons ell és «la seva obra mestra», com també «un clàssic de la literatura catalana i castellana». Jaume Matas, president de l'Executiu balear, conclogué l'acte assegurant que aquesta edició nova, presentada en format de luxe amb il·lustracions de Damià Jaume, «es convertirà en una petita joia» que és una autèntica «declaració d'intencions» del Govern per «projectar la cultura més enllà de les nostres fronteres».