El grup Fito&Fitipaldis, encapçalat pel bilbaí Adolfo Cabrales, donarà dissabte el toc d'inici a les festes de Sant Sebastià. El seu darrer disc, Por la boca vive el pez, aconseguí un doble disc de platí en només dues setmanes i tots els seus concerts han hagut de penjar sempre el cartell de complet. Així com es van venent les entrades, sembla que Mallorca no quedarà enrere.
-Doncs com totes les coses de la vida. De la mateixa manera que canvies d'al·lota. La música és molt àmplia i molt gran i el rock'n'roll necessita bandes.
-Parlem un poc de la vostra evolució. Com es passa de Platero y tú a Fito&Fitipaldis, sense oblidar, a més, Extremoduro?
-Por la boca vive el pez ha venut ja més de 200.000 còpies. A què creis que es deu aquest èxit?
-Jo l'únic que vull creure és que és un gran disc per les seves cançons i que una obra té acceptació simplement perquè és bona.
-El disc és força heterogeni. Existeix un «estil Fito»?
-Tant de bo! Jo crec que encara no hi és, però sí que sent les ganes d'anar-lo cercant a poc a poc.
-I en quina fase vos trobau d'aquest camí?
-Ara mateix som com bebès. La banda és pràcticament nova, a excepció del saxo Javier Alzola, encara que són tots uns músics molt experimentats. La veritat és que estam començant un camí, però amb molts d'anys a l'esquena.
-Què aporta Fito i què aporten els Fitipaldis?
-Fito aporta les cançons i els Fitipaldis el talent. Quan jo componc les cançons, estic sol i em sent com un solista. Ara, però, en el present, crec que som una banda de veritat.
-Por la boca vive el pez és el vostre quart disc. De què parlau en aquest treball?
-Jo dec ser molt egocèntric perquè sempre parl de mi. De què puc parlar sense ficar la pota? Doncs de mi, dels meus dubtes i del que em passa. Que, malgrat totes les coses dolentes de la vida, estic d'acord amb el que m'ha passat, i val la pena tirar endavant.
-Després de 3 anys un poc agitats en l'àmbit personal, com s'assaboreix l'èxit?
-La veritat és que ara, amb la gira, no tenc massa temps per assaborir l'èxit. Però les dues hores que estam tocant damunt l'escenari t'ho donen tot, és apassionant. De fet, a nosaltres sempre ens ha agradat fer cançons i poder-les tocar, sigui per a 1.000 o per a 10.000. L'èxit, l'únic que fa és posar les coses més fàcils.
-Parlau de la passió als concerts. Què hi podrem trobar dissabte a Son Moix?
-A mi m'agrada que les cançons siguin les protagonistes. No som un gran amant dels grans muntatges i com que tampoc som un gran xouman, sempre deix el protagonisme a les cançons. Al concert feim un repàs a gairebé tots els temes del darrer disc sense oblidar els altres. Hi ha cançons mítiques, com Rojitas las orejas i Quiero beber hasta perder el contro, que no hi poden faltar.
-Com és el públic que ve als vostres concerts?
-Crec que tenim el públic de més àmplia gamma d'Espanya. Des dels més joves a la gent del rock'n'roll que et segueixen des de Platero y tú. Jo estic enamorat del meu públic.
-Vivint a Euskadi i havent format part de bandes de rock dur, què en pensau de la situació política actual?
-Jo pens com la majoria de la gent. Només deman que no ens fotin i que el procés de pau s'acabi bé. Em costa molt d'entendre que algú no vulgui viure en pau.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.