En el meu darrer viatge a Itàlia i més concretament a Roma, vaig tenir la feliç avinentesa de poder visitar la casa on va viure Hans Christian Andersen, la façana de la qual es conserva tal com era la segona dècada del segle XIX: una porteta arquejada, una finestra molt senzilla amb persiana en el primer pis, una simple mol·lura separant aquest de la planta baixa i... tones de romanticisme. Per això, en plana Via Sixtina em vaig aturar a dibuixar-la. Andersen només tenia catorze anys quan se'n va anar a trescar món i el punt imprescindible de les seves preferències, com ell mateix escriví, fou Itàlia: «El país-deia-dels meus amors i dels meus somnis». I afegeix que «feia fred, en la cruesa de l'hivern, però els castanyers de grans i verdes fulles brillaven a la càlida llum del sol. Així i tot, estant de passatger i havent fet una aturada a l'alberg, era d'agrair l'estufa, on cremava bona llenya...».
«Així que, finalment, ja era a Roma, i em sentia meravellosament; entre tots els meus compatriotes, qui amb més tendresa i alegria em va fer bona rebuda fou l'argenter Christensen; no ens coneixíem personalment però ell m'havia pres apreci a causa dels meus poemes lírics i em dugué, de seguida, a veure Thornvalsen, que vivia a l'indret de sempre, a Via Felice, quan just en aquell moment treballava en el baixrelleu de Rafaello. A quest se'l veu assegut sobre unes ruïnes acompanyat de les Gràcies i l'Harmonia; està pintant la natura, l'Amor li sosté el llenç alhora que li acosta la rosella, com una alegoria plàstica de la prematura mort de l'artista; el geni, amb la torxa, el contempla melancòlic i la Victòria li posa la corona al cap. Thornwalsen ens explicà la seva idea amb entusiasme i vivor, ens parlà de la festa del dia abans i de Rafaello, Camuccini i Vernet i insistí en mostrar-me nombrosos quadres, comprats a mestres contemporanis, que a la seva mort pensa va donar a Dinamarca. M'emocionaren la senzillesa i cordialitat del gran artista, home de tendresa extraordinària que jo vaig sortir de ca seva quasi amb llàgrimes als ulls, encara que ens havíem de veure cada dia, com digué. Un altre compatriota amb el qual vaig fer tot d'una entranyable amistat fou Ludvig Bodtcher, autor d'hermosos poemes que tenen per motiu la natura italiana; s'havia instal·lat pel seu compte a Roma, on vivia per a l'art, la natura i un profitós dolce farniente; duia anys allà i era ja un romà acostumat, bon coneixedor de tot el que era interessant i hermós dins la ciutat, i en ell vaig trobar un guia savi i ple d'inspiració. Una altra persona que també m'acompanyava fidelment durant la meva estada a la capital italiana fou el pintor Küchler, aleshores encara jove de cos i ànima i un gran sentit de l'humor...». Andersen va tornar a Roma dues vegades més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.